Entre els anys 1970 i 1971, una vaga que va durar 62 dies es va convertir en tot un referent per la lluita dels drets de la classe obrera. Va ser la vaga de la Harry Walker, la més llarga del franquisme.

Ferran López, extreballador de la Harry Walker, recorda com van ser aquells dies.

Condicions laborals extremes

La Harry Wlaker fabricava carburadors Solex per diferents models d’automòbil, i compressors i sortidors de benzina. Entre les dues naus, hi havia vora 400 treballadors.

Ferran López va començar a treballar a la Harry Walker el 1969, un any abans de la vaga. Recorda que l’empresa era molt autoritària. Els sous eren baixos fins al punt que calia fer hores extres per complementar-los. Les condicions de salut eren dolentes, amb exposició a fums, a productes tòxics i a sorolls. Quan l’empresa volia augmentar la producció, incrementava el ritme de treball dels treballadors. Si aquests no assolien els objectius o protestaven, eren sancionats amb suspensió de feina i sou de fins a dos mesos.

L’inici a de la vaga

Els treballadors no se sentien representats davant l’empresa pels mecanismes oficials, i un dia van decidir muntar una comissió de treballadors per fer de portaveu de les seves demandes. Aquesta comissió va anar a la sala on la direcció de l’empresa es reunia i els van exposar les seves reivindicacions. La resposta de l’empresa va ser enviar la carta d’acomiadament per als membres de la comissió, de la qual Ferran López formava part.
L’endemà, la policia a cavall va desallotjar la fàbrica. Els treballadors van sortir en manifestació fins a la plaça de Llucmajor (avui, de la República).

62 dies de vaga

A partir dels acomiadaments, els treballadors van posar en marxa el protocol que s’havien marcat per ocupar tot el temps que estiguessin fora de l’empresa. Una de les accions, va ser demanar als companys de les fàbriques d’Itàlia i França que es neguessin a fabricar els carburadors que es deixaven de fabricar a Barcelona per la vaga.

Les reivindicacions eren que els eventuals passessin a ser fixos i els acomiadats, readmesos. Però per López, es van aconseguir coses igualment importants, com l’adquisició de consciència de classe, l’aparició de la solidaritat i la germanor entre companys. La vaga, per la seva durada excepcional, es va convertir en un referent per a molta gent i per a moltes empreses.

Durant els 62 dies de vaga, la caixa de resistència va cobrir les necessitats dels vaguistes i les seves famílies.

La lluita dels veïns pel solar

La lluita que es va iniciar aleshores, va servir, i encara serveix, per unir els veïns de la Prosperitat en les seves reivindicacions per al barri.

Amb el temps, i a causa de les queixes dels veïns pel fum i els sorolls, la Harry Walker es va deslocalitzar. El solar que ocupava va quedar buit i era un caramel per als especuladors. Els veïns van detectar que s’havia concedit una llicència de forma irregular i es van mobilitzar. Gràcies a la seva lluita, avui, en aquell solar, hi ha grans equipaments pel barri, com un pavelló esportiu, el CAP, l’Institut i l’Escola Santiago Rusiñol i la plaça pública.

El moviment obrer a Barcelona

Recull d’alguns dels fets i moments clau de la lluita obrera a Barcelona al llarg de la història

Aquí