El 8 de febrer del 1976, va tenir lloc a la plaça del Cinc d’Oros, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Diagonal, un dels actes simbòlics més importants de la lluita per la “llibertat, l’amnistia i l’estatut d’autonomia”: un grup de manifestants va aconseguir, malgrat la dura repressió de la policia, penjar una pancarta i dues senyeres al monument en forma de monòlit conegut com “el llapis”.

400 manifestacions a Barcelona

En el decurs de la transició, s’han comptabilitzat a Catalunya més de 870 manifestacions de més d’un miler de persones. D’aquestes, 400 van tenir lloc a Barcelona. Van ser especialment significatives les que van tenir lloc l’1 i el 8 de febrer del 1976, convocades sota el paraigua protector de les associacions de veïns. Però en realitat, qui hi havia al darrere era l’Assemblea de Catalunya, que des d’una mica abans de la mort del dictador havia engegat una campanya de mobilitzacions per les llibertats democràtiques, resumit en l’eslògan “Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”.

Xirinacs davant la model

El Nadal del 1975, Lluís Maria Xirinacs va començar una protesta davant la presó Model per demanar l’alliberament dels presos polítics. Va estar plantat durant un any i nou mesos i al 1977 va ser el senador més votat com a independent.

Va passar aquí

Les manis de l’1 i el 8 de febrer

La convocatòria de l’1 de febrer va tenir un gran èxit. La policia es va veure desbordada per les desenes de milers de manifestants que van sortir al carrer. Es va parlar de 50.000 persones. L’èxit va ser tan gran, que la policia, superada, només va detenir dos manifestants, Saladrigas i Rizo que, això sí, van patir tota mena de tortures a la prefectura de via Laietana.

Davant l’èxit de l’1 de febrer, l’Assemblea de Catalunya va decidir convocar una nova manifestació per al diumenge següent, el 8 de febrer. Però en aquest cas, el governador civil i les autoritats ja estaven avisades del que podia passar. Per això, van acumular un gran nombre de policies antiavalots a la ciutat, uns 8.000, segons es va dir. Malgrat tot, la manifestació es va dur a terme i es va aconseguir reunir força gent a la plaça del Cinc d’Oros. Va ser en aquest punt que un grup de joves van pujar al monument conegut popularment com “el llapis” i hi va penjar dues pancartes i dues senyeres. La policia va pujar, aleshores, pel passeig de Gràcia obrint-se pas a cop de porra i de fusell, fins a arribar a la cruïlla de Diagonal amb passeig de Gràcia per dissoldre la manifestació i despenjar les pancartes.

Els manifestants es van reagrupar a la part alta de la rambla de Catalunya i allà es va produir un fort enfrontament amb la policia, que llançava pots de fum i bales de goma a tort i a dret.

Darrere de la manifestació, la policia hi tenia un autobús on ficava les persones detingudes i emmanillades, que eren insultades i colpejades sistemàticament. En total, es van detenir unes 40 persones. La majoria van anar a parar a la comissaria d’Enric Granados, on van patir tota mena de maltractaments i vexacions.

La plaça dels indignats

El moviment dels “indignats” es va concentrar a la plaça de Catalunya des del 15 de maig de l’any 2011 per tal d’intentar reclamar un canvi social, polític i econòmic.

Va passar aquí