El govern municipal vol preservar el patrimoni urbanístic i ambiental dels barris de Gràcia, però també la seva singularitat i l’estil de vida dels veïns. Per aconseguir-ho, ha definit un planejament nou que incorpora a l’urbanisme criteris com la millora ambiental, la mobilitat o les activitats i usos de cada espai. El primer pas, l’aprovació inicial d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM) de Gràcia que incorpora aquesta visió. L’objectiu, segons el regidor del districte, Eloi Badia, és “dibuixar la Gràcia del futur”.

El pla es desenvolupa a partir de dos eixos: l’espai construït i l’espai lliure. Pel que fa als edificis actuals, es vol posar l’accent a preservar el patrimoni arquitectònic i els edificis emblemàtics, augmentar l’habitatge protegit i garantir l’equilibri d’usos. En paraules de la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, es tracta de “canviar el substituir per rehabilitar” i evitar capítols com el de les casetes d’Encarnació i l’Alzina, que es van salvar per la lluita veïnal.

Pel que fa a l’espai lliure o no construït, -que inclou els carrers, places, jardins públics i privats-, la prioritat és aplicar una visió mediambiental que n’augmenti el verd, la biodiversitat i que prioritzi la mobilitat sostenible.

2.000 habitatges protegits nous

El document vol corregir el dèficit d’habitatge públic i preveu un potencial d’uns 2.000 pisos protegits nous, una fita que preveu assolir amb quatre mesures.

En primer lloc, s’aprofundeix en la normativa que preveu que la reserva per a habitatge protegit del 30 % de les noves construccions. Tot i que al conjunt de la ciutat el mínim per fer la reserva es fixa en parcel·les d’una superfície mínima de 600 m2, a Gràcia es rebaixa a 400 m2 perquè els solars són més petits.

Als carrers qualificats com a residencials, els baixos es podran destinar a habitatge que sigui protegit. L’objectiu és afavorir pisos de lloguer assequible, però fer-ho en zones amb poca activitat comercial, per no perjudicar les botigues de barri. També qualifica d’habitatge protegit les remuntes no consolidades.

Per acabar, es proposa limitar la subdivisió dels habitatges existents, només admetent-la només en el cas que tinguin més de 160 m2 i quan es dediquin a pisos protegits.

“No volem un districte aparador, sinó una vila per viure-hi”

Aquest planejament vol afavorir la vida de barri i protegir el comerç de proximitat. Per això, preveu altres mesures com blindar els baixos comercials de carrers com el d’Astúries o Verdi.

En aquest objectiu de salvaguardar l’estil de vida del barri es posarà especial èmfasi en la mobilitat sostenible, fent de prioritat per als vianants alguns carrers i fomentant l’ús de la bicicleta.

Pla especial de protecció del patrimoni historicoartístic

La modificació del PGM (PGM) se suma a la revisió del Pla especial de protecció del patrimoni historicoartístic de la Vila de Gràcia, aprovat al desembre. Un nou catàleg que ha aconseguit protegir més d’un miler de finques, el doble que abans.

Ciutat Vella, el següent

El document s’ha treballat en un procés amb participació veïnal, que es votarà a la propera Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat. Un primer pas, perquè després haurà d’anar al ple i també hi haurà un període d’al·legacions.

Després de Gràcia, la voluntat del consistori és que es defineixi un nou planejament amb els mateixos criteris per preservar la singularitat del districte de Ciutat Vella.