El 2020 va ser un any molt interessant meteorològicament parlant, marcat per la superació de més d’una vintena de rècords climàtics. Tanmateix, passarà a la història com l’any del temporal Gloria, que just aquest dimarts fa un any que va afectar ciutat i el conjunt del país.
Gloria: del 19 al 23 de gener del 2020
Un anticicló potentíssim situat al Regne Unit va deixar escanyada una borrasca al sud-est de la península. Entre aquests dos centres d’acció, un camp de pressió del tot inusual que va provocar un dels pitjors temporals de mar mai vistos a Barcelona.
No només el mar va ser el protagonista. El vent va bufar durant tres dies seguits amb pics de més de 100 km/h i ratxes horàries de més de 65 km/h, un fet del tot excepcional a casa nostra.
La pluja, també abundant (més de 100 litres en tot l’episodi a Barcelona), va deixar els registres més importants a les comarques de Girona i nord de Barcelona, on va caure una gran nevada i on els registres van superar els 300 litres acumulats. Una autèntica barbaritat en un mes de gener.
Repercussions del Gloria a Barcelona
Després d’aquest temporal, les platges de la ciutat van perdre més de la meitat de la sorra que tenien i encara avui perilla la situació de la zona de la duna artificial de la platja de la Mar Bella, que, molt probablement, no es podrà obrir al públic durant l’estiu d’aquest 2021, ja que també s’hi han de sumar els efectes del temporal Filomena, d’aquest gener.
Els danys causats pel temporal van provocar una despesa de 24 milions d’euros. La majoria de les reparacions dutes a terme van afectar la façana marítima i l’arbrat de la ciutat. Hi va haver onades de més de set metres d’altura i van caure més d’un centenar d’arbres a la ciutat. Les platges van perdre més de dos metres d’altura i el vent va superar els 90km/h. El govern municipal va demanar la declaració de zona catastròfica.
Algunes escultures també van notar els embats del vent i la pluja i encara n’hi ha que no s’han pogut reparar, com l’escultura de David i Goliat, al Port Olímpic.
El Gloria va arrasar les plantes del fons marí i els eriçons. Una de les espècies més afectades va ser la Posidonia oceànica, que ja es troba en recessió des de fa anys per diverses causes i aquest temporal encara en va empitjorar més el desenvolupament a les platges barcelonines.
El Parc Agrari del Llobregat també va notar la pèrdua d’un 60 % de les collites, per les inundacions causades per la pluja i el desbordament dels rius.
Efectes positius del Gloria
No tots els efectes del Gloria van ser negatius. Destaca l’aportació massiva de sediments que va suposar la riuada històrica al delta de la Tordera, fet que va permetre que aquest espai natural tornés a guanyar terreny al mar després de dècades de retrocés.
Un altre dels efectes positius del Gloria ha estat la menor arribada de meduses a les platges de la ciutat durant l’estiu, encara que és cert que el CSIC no va poder fer-ne un seguiment exhaustiu, com els altres anys, arran de la crisi econòmica que ha generat la pandèmia per la covid-19.
La caiguda d’arbres que va desencadenar el Gloria va deixar al descobert una mina d’aigua al Parc Güell. La incidència més important va tenir lloc al Pòrtic de la Bugadera, on la caiguda de dos arbres centenaris va trencar el sostre d’una antiga mina d’aigua en desús, situada just a sota.
La pluja caiguda va deixar registres molt importants i més tenint present que l’hivern és l’època seca a la ciutat. Els embassaments van rebre molta aigua, fet que va contribuir a mantenir els bons nivells durant la resta de l’any.
A banda, cal recordar que el mar, durant el temporal, va escopir deixalles de tota mena a les platges. La recuperació d’aquests objectes del fons marí va permetre llençar-los al lloc adequat. Això es pot considerar un dels efectes positius a tenir em compte, encara que realment, el positiu seria que no hi haguessin arribat mai.
