El gat fer o gat salvatge (“Felis silvestris”) és l’únic felí autòcton que viu actualment a Catalunya i un dels mamífers carnívors més desconeguts a causa del seu comportament esquiu i nocturn.
Viu sobretot al Pirineu i el Prepirineu, per bé que també és present a zones muntanyoses com el Montseny o els Ports de Tortosa. Sol preferir les zones on s’alternen boscos de pi, roure o faig amb espais oberts (prats, conreus o arbustos), ja que hi solen trobar les seves preses (talpons, ratolins, musaranyes, comins o d’altres animals).
Hi ha diverses espècies de gat salvatge. El que trobem a Catalunya és l’espècie europea, la qual es distribueix principalment pel centre i sud del continent.
Com podem diferenciar el gat fer del gat domèstic o de la geneta?
El pelatge del gat salvatge té un conjunt de caràcters distintius que ajuden a diferenciar-lo del gat domèstic, amb el qual sol confondre’s amb certa facilitat:
- El gat salvatge presenta unes ratlles negres darrere el cap que poden prolongar-se per l’inici de l’esquena.
- Una altra característica del gat salvatge és la presència d’una línia negra dorsal, la qual recorre el llom i finalitza a l’inici de la cua. Al gat domèstic, en el cas que hi sigui present, la línia sol continuar per la cua tot unint els anells.
- Un altre tret distintiu del gat fer és la seva cua, més gruixuda que la dels gats domèstics i amb 2-5 anells negres. La punta de la cua també sols generalment negre.
- Finalment, un altre tret distintiu del gat fer és la presència d’una aurèola blanca a la zona de la gola que pot estar acompanyada de collars negres.
Convé apuntar que, segons estudis genètics, els gats que tenim a les cases no provenen de la domesticació del gat fer europeu, sinó de l’espècie africana domesticada al neolític per tal que capturés rosegadors. Presenta taques longitudinals i no línies.
No confondre’l tampoc amb la geneta
Una altra espècie que podria causar certa confusió és la geneta (“Genetta genetta”) espècie, aquesta sí, present a Collserola. La geneta o gat mesquer és un animal de mida més petita i cos més prim i allargat, amb potes més curtes. El musell és puntegut i la cua ample a la base i acabada en puntal. Té taques longitudinals i no línies, tot i que en el cas del gat fer les línies poden ser longitudinals, sobretot a les potes.
Els principals problemes que amenacen el gat fer
Malgrat que el gat fer és present a diversos països, hi ha evidències d’una tendència negativa en general, a la baixa, a bona part de la seva àrea de distribució durant l’últim segle.
El gat fer està protegit a Catalunya per la Llei de protecció dels animals (categoria B), a escala estatal per aparèixer a la Llista d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, i en l’àmbit europeu per la Directiva Hàbitats (annex IV).
Entre les principals amenaces que l’afecten cal destacar la pèrdua i fragmentació de l’hàbitat (menys superfície de mosaics on es combinen boscos i espais oberts).
Un altre problema és l’encreuament reproductiu amb gats domèstics (gats assilvestrats), un fet alarmant perquè la descendència perd progressivament característiques pròpies i ancestrals del gat fer, i això en redueix la capacitat de sobreviure i desenvolupar-se amb èxit al medi salvatge.
Per tal d’afrontar els possibles problemes que pateix aquesta espècie convé estudiar-ne les poblacions i saber quina és la situació real d’aquest animal.
Un projecte sobre el gat fer per conèixer-ne la situació real
L’interès per aquesta espècie per part de naturalistes i científics a casa nostra ve de fa ja molts anys. En el passat s’han fet actuacions puntuals de reintroducció per part de la Generalitat en alguns punts del territori (el Ports, el Prepirineu, el Montseny…). També s’han dut a terme diversos estudis i projectes d’interès de caràcter local.
Malgrat això, fins ara hi havia poca informació a Catalunya relativa a la distribució real, l’abundància (nombre) i com l’afecten els encreuaments amb gats domèstics.
En aquest sentit, Pep Xarles, tècnic en projectes “in situ” de la Fundació Barcelona Zoo, explica que la Fundació Barcelona Zoo va donar una beca a la qual s’hi va presentar el Grup de Naturalistes d’Osona, un grup que ja fa anys que treballa amb el gat fer, amb un projecte sobre aquesta espècie.
A partir d’aquí el Zoo va veure que el tema tenia potencial, i va impulsar la formació del grup de recerca de carnívors de Catalunya (grup Felis), englobat dins de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).
El grup Felis engloba gent diversa, des de naturalistes -gent que ja feia seguiment de fauna pel seu compte i tenia càmeres de fototrampeig- així com d’altres experts o especialistes que ja havien estudiat anteriorment el gat fer. El grup ha establert un protocol perquè s’unifiquin criteris i manera de treballar, i a partir d’aquí, ha fet una crida a nous voluntaris i administracions que s’hi han anat apuntant.
El treball de camp i les càmeres de fototrampeig
El grup Felis actualment compta amb una vintena d’estacions i de 240 càmeres de fototrampeig, distribuïdes per diferents punts de Catalunya (els Pallars, l’Alta Ribagorça, el Ripollès, l’Albera, el Montseny, els Ports, Gironès, la Noguera, el Baix Empordà, etc).
El treball de camp es va iniciar el desembre passat justament perquè a l’hivern és l’època de zel, i és quan més es desplaça el gat fer.
Cada voluntari es fa càrrec d’una estació, la qual està formada per 12 càmeres de fototrampeig separades aproximadament 1,5 km entre si. Les càmeres es col·loquen estratègicament, en passos de fauna, en camins o llocs on se sap que hi circulen els animals de nit.
Els voluntaris en van recollint les imatges de forma regular i envien les dades, però no només això: també en recullen els excrements tot realitzant uns transsectes específics. Aquests excrements serviran per estudiar-ne la genètica.
El treball de camp durarà quatre mesos i després es processaran les dades. L’any vinent es tornarà a fer treball de camp. Està previst que l’estudi duri alguns anys, per poder estudiar les tendències poblacionals del gat fer a Catalunya.
Un estudi que pretén anar més enllà
L’estudi del gat fer permetrà obtenir inicialment una foto fixa, és a dir, saber com està ara la població (abundància i distribució dels gats), així com conèixer com està pel que fa a la hibridació (si són sans, o no, genèticament). En aquest sentit se sap que, si la població està bé (si la seva densitat és alta) no s’hibrida amb gat domèstic. Per contra, si està malament (la densitat és baixa), s’acaba hibridant amb gats domèstics que hi ha a les zones limítrofes del seu hàbitat.
L’objectiu, a banda d’obtenir aquesta foto fixa d’enguany, serà veure com va evolucionant la població amb els anys.
A més, la presència de tantes càmeres al medi natural està aportant imatges de fauna altament interessants. Cal recordar, a tall d’exemple, que s’han instal·lat càmeres en zones on el gat fer conviu amb el llop o l’ós.
En definitiva doncs, l’estudi a banda de centrar-se en el gat fer, pretén valorar cap on van les coses en el cas dels carnívors, un molt bon bioindicador de l’estat real dels ecosistemes.
