L’estiu va avançant i la calor continua sent intensa. Tot i la treva dels darrers dies s’han anat acumulant desenes de nits tropicals i algunes de tòrrides al còmput anual, i també han estat força els dies en què s’han superat els 30 graus de màxima. L’estiu més intens ha arribat, però fins quan? Quan acostuma a fer el pic? Quan comencem a fer baixada?
La canícula, el període més càlid
Tot i que és el dia del solstici d’estiu quan els raigs de sol arriben més perpendiculars a la Terra, el cert és que la calor més intensa no arriba fins més endavant.
La raó rau en la inèrcia tèrmica del mar, que s’escalfa més lentament i que té el seu màxim a l’agost. Així, la tradicional canícula, que va del 15 de juliol al 15 d’agost, és el moment de l’any en què la calor és més intensa.
Això fa bona la dita que diu que “La calor greu, de Mare de Déu a Mare de Déu”, en referència a la Mare de Déu del Carme (16 de juliol) i la Mare de Déu d’agost (15 d’agost).
El 5 d’agost, el pic dels darrers 30 anys
Tant en el cas de l’Observatori Fabra com en el de les Corts (Meteocat) trobem un dia clau assenyalat al calendari. És el 5 d’agost. Es tracta del dia en què, estadísticament i segons les dades del darrer trentenni, l’estiu toca el seu màxim per començar, aleshores, una baixada lenta i gradual.
Aquest pic coincideix amb el pic de temperatura de l’aigua del mar a Barcelona, que segons Diego Lázaro (amb una sèrie setmanal que arrenca el 2006), per les primeres setmanes del mes d’agost se situa, de mitjana, en una mica més de 25,5 ºC. Es demostra que el mar, en el nostre àmbit, és cabdal.
I tot i això, el rècord absolut de temperatura marítima no és de l’agost, sinó del juliol. El 21 de juliol del 2022 es van registrar 28,5 ºC a un metre de profunditat.
A finals d’agost es comença a notar una mica
Així doncs, queda encara un mes ben bo de calor en aquest estiu que ha arribat fort però que ens ha permès respirar més que el precedent i històric estiu del 2022 o fins i tot el 2023.
Sí que és cert que estadísticament ja hi ha un retrocés, i és que a l’agost les nits ja són dues hores més llargues que ara, pels volts del solstici, però l’estiu no acaba de fer un descens més notable fins a finals del mes d’agost, que és quan es comença a notar (estadísticament) un respir una mica més evident que ens torna als valors mitjans que tenim ara, a finals de juny.
La calor encara és feixuga a finals d’agost, però ja trobem el primer canvi.
Nits tropicals sistemàtiques al centre fins gairebé la Mercè
En aquest punt de l’estiu, les nits tropicals encara tindran corda, si més no al centre de la ciutat, on les dades ens diuen que de mitjana s’allarguen fins a tocar de la Mercè.
Trobem per tant que la temperatura mitjana de les mínimes se situa sistemàticament per sobre dels 20 ºC en aquest punt de la trama urbana des del 14 de juny i fins al 15 de setembre. Són tres mesos seguits en què baixar dels 20 ºC és cada cop més complicat i va cada cop va més lligat a les tempestes intenses d’estiu.
Abans l’estiu no era tan calorós
El temps canvia i l’estiu actual és clarament més calorós que el de fa unes dècades. Si comparem el trentenni més recent (1991-2020) amb el trentenni anterior (1961-1990) trobem grans diferències.
La primera i més cridanera a simple vista és que la temperatura actual va molt per sobre del que ho feia fa unes dècades, ben bé un parell de graus més que en el trentenni 1961-1990.
Això fa que a l’Observatori Fabra s’hagi passat de tenir estadísticament un sol dia amb una temperatura mitjana de més de 24 ºC a tenir-ne 45 i, a més a més, amb diversos dies per sobre dels 25 ºC entre finals de juliol i principis d’agost.
La calor és més feixuga i dura més i tant és així que la baixada de la calor que ara arriba estrictament a partir del 29-30 d’agost abans es donava uns 10 dies abans. Els que tenim certa edat recordem que, fa unes dècades, els estius baixaven amb les tempestes de mitjans d’agost, un fet que ara és cada cop més car de veure. I és que la pluja de l’agost també ha minvat en les darreres dècades.
L’estiu és cada cop més llarg i les projeccions climàtiques indiquen que ho serà cada vegada més.