Andres Serrano
Sortida de sol d'aquest diumenge des de Barcelona. Foto: AndresSerrano

El sol surt aquests dies a les 6.35 h i, des de Barcelona, ja es veu sortir damunt del mar, no damunt dels contraforts de la Costa Brava, com passava a principis de juliol. El sol surt i es pon, per tant, una mica més cap al sud i, en conseqüència, els dies es van escurçant lentament. En conjunt, des del dia del solstici d’estiu -el dia més llarg de tot l’any- ja hem perdut gairebé mitja hora de llum solar.

Els dies, per tant, es van escurçant lentament, i el sol cada dia el veiem una mica més baix respecte a l’horitzó: el dia del solstici d’estiu feia un angle de 72 graus al migdia a Barcelona; aquests dies volta els 69 graus.

Per què estadísticament fa més calor entre mitjans de juliol i mitjans d’agost que no a mitjans de juny?

Intuïtivament podríem pensar que si els rajos solars ens arriben de manera més perpendicular (directa) a mitjans o finals de juny, aquells haurien de ser els dies de més calor de tot l’any. Malgrat que això pot passar de tant en tant a causa de la irregularitat del clima mediterrani –en podria ser un exemple aquest 2019-, el més habitual és que les temperatures mitjanes toquin sostre al centre de l’estiu, durant l’anomenada canícula de l’estiu:entre el 15 de juliol i el 15 d’agost.

L’explicació rau principalment en el fet que l’aigua del mar i els oceans presenta una gran inèrcia tèrmica, és a dir, s’escalfa o es refreda molt més lentament que l’aire o la superfície terrestre, una característica que fa que les grans extensions  d’aigua com els mars o els oceans actuïn com a reguladors de la temperatura de l’aire que els envolta.

L’augment de la temperatura de l’aigua dels oceans -però també del sòl- s’acaba transmetent a les masses d’aire que hi contacten, un fet que implica  un “endarreriment del moment de màxima calor”, d’unes quantes setmanes en general.

N’és un clar exemple el mar Mediterrani, que a casa nostra assoleix la temperatura més alta de tot l’any normalment al llarg de la canícula, principalment a l’agost, quan els rajos solars ja ens arriben de manera més indirecta.

Finalment cal recordar que a l’hivern passa una cosa semblant: habitualment els dies més freds de l’any no s’esdevenen abans de Nadal, pels volts del solstici d’hivern, sinó entre finals de gener i el mes de febrer.