canvi climàtic a Barcelona
L'Observatori Fabra. Foto: Alfons Puertas

L’Observatori Fabra es va inaugurar ara fa 118 anys, el 7 d’abril del 1904. Des de llavors, en aquest edifici privilegiat, situat a la part alta de Collserola, s’hi han fet tota mena d’estudis i preses de dades d’astronomia, sismologia i meteorologia.

La sèrie de dades meteorològiques es va iniciar uns anys més tard, el 6 d’agost del 1913. Es tracta d’una de les sèries centenàries de què es disposa actualment a Catalunya. De manera ininterrompuda, i malgrat alguns episodis històrics complicats com la Guerra Civil o la pandèmia de la covid, els diversos observadors del Fabra han treballat intensament per mantenir la presa de dades diària.

Tot seguit us presentem quins són els valors normals de temperatura i precipitació que defineixen com és el clima a l’observatori i algunes de les dades extremes o curioses registrades durant tot aquest temps.

El clima a l’observatori Fabra

L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) estableix que cal fer servir períodes de 30 anys consecutius de dades per calcular les normals climàtiques. Aquests períodes s’actualitzen cada deu anys. Actualment, com a període de referència, es fa servir el 1991-2020.

Per al darrer període, la temperatura mitjana anual a l’observatori és de 15,8 ºC. És quatre dècimes més alta que per a l’anterior (1981-2010) i un grau més alta que per al de 1971-2000, un augment que és conseqüència del canvi climàtic. El mes més fred de l’any és el gener, amb una mitjana de 8,8 ºC, mentre que el més càlid de tots és l’agost, amb una mitjana de 24,3 ºC.

Pel que fa a la precipitació, de mitjana al cap de l’any s’hi acumulen 625 l/m2 concentrats, sobretot, a la tardor i a la primavera. El mes més eixut de de tots és el juliol, amb una mitjana que tot just frega els 30 l/m2. Per contra, l’octubre és el mes més plujós, amb 86 l/m2 de mitjana, seguit de ben a prop del mes de setembre.

Temperatures i pluges extremes a l’Observatori Fabra

En més d’un segle, des de l’observatori s’han pogut registrar tot un reguitzell d’episodis meteorològics extrems. Des d’onades de calor fins a episodis de fred intens, aiguats o nevades. Aquests han estat els valors extrems de temperatura i de precipitació diària:

  • Temperatura màxima absoluta: 39,8 ºC el dia 6 de juliol del 1982
  • Temperatura mínima absoluta: -10,0 ºC el dia 11 de febrer del 1956
  • Temperatura màxima més baixa: -1,8 ºC el dia 15 de gener del 1985
  • Temperatura mínima més alta: 28,6 ºC el dia 8 d’agost del 1923
  • Dia més plujós: 195 l/m2 el 5 de desembre del 1971

Curiosament, tot i que el rècord absolut de calor correspon al juliol del 1982, el mes més càlid registrat a l’Observatori Fabra va ser l’agost del 2003, amb una temperatura mitjana de 28,5 ºC. De fet, aquell estiu va estar marcat per la calor intensa i continuada: es van superar els 30 ºC seixanta-nou dies. Aquell agost es va arribar a una màxima de 38,4 ºC el dia 13.

Per contra, el mes més fred de tots coincideix amb el rècord de temperatura mínima absoluta. Les dues onades d’aire fred que hi va haver el febrer del 1956 fan que encapçali el rànquing de manera indiscutible. Hi va haver divuit dies de glaçada, és a dir, amb una temperatura mínima per sota dels 0 ºC, i fins i tot tres jornades amb una màxima negativa. La temperatura mitjana d’aquell mes va ser d’1,6 ºC.

aiguat a Barcelona 29 de setembre de 2021
Aiguat a Barcelona el 29 de setembre del 2021 al migdia. Foto: Alfons Puertas – Observatori Fabra

Els tres episodis de pluja del desembre del 1971, on destaca el dels dies 2 a 6 que en total va deixar 230 l/m2, van fer que aquell desembre esdevingués el mes més plujós de la sèrie, amb una acumulació total de 366 l/m2. Molt a prop va quedar l’octubre del 1987, amb 347 l/m2, i el novembre del 1983, amb 330 l/m2.

Els anys més freds i els més càlids al Fabra

Anualment, els anys més càlids dels més de cent anys de dades s’han concentrat al llarg d’aquest segle XXI. No hi ha cap dels deu anys més calorosos que sigui anterior al 2000. Pel que fa a la precipitació, la irregularitat tan típica del clima mediterrani ha portat anys extraordinàriament plujosos, com el 1971 i el 2018, i altres de ben secs, com el proppassat 2021:

  • Any més càlid: 16,8 ºC el 2020
  • Any més fred: 13,3 ºC el 1917
  • Any més plujós: 1.123 l/m2 el 1971
  • Any més eixut: 328 l/m2 el 2021

Altres dades curioses de l’observatori

Els valors de temperatura màxima diària sota zero no són gens habituals. En total n’hi ha hagut 14, concentrades sobretot al febrer del 1956 i al gener del 1985. Per la banda contrària, les nits tòrrides (temperatura mínima igual o superior als 25 ºC) tampoc no se’n registren gaire sovint. Tot i això, n’hi ha hagut 57, de les quals 11 van tenir lloc l’any 2003.

Pel que fa a la precipitació, s’han superat els 100 l/m2 en un dia en onze ocasions. En canvi, si ens fixem en els períodes de sequera, hi ha dues dades importants que cal assenyalar. Per una banda, la ratxa seca (dies consecutius amb 1 l/m2 de precipitació o menys) més llarga de totes, que va tenir una durada de 95 dies, entre el 4 de novembre del 2015 i el 6 de febrer del 2016. Per l’altra, el període de 365 dies més eixut, que es va registrar ara fa poques setmanes, amb 288,6 l/m2 entre el 26 de febrer del 2021 i el 25 de febrer del 2022.

Dues nevades a Barcelona cada any de mitjana

De mitjana, a l’Observatori hi ha entorn un parell de dies de nevada a l’any. Tot i això, hi ha hiverns en què no s’ha arribat a veure ni un sol floc de neu. El gruix de neu més important mesurat va ser el 25 de desembre del 1962, amb un gruix entre 60 i 80 cm, segons es va anotar aleshores, tal com apunta Alfons Puertas.

De fenòmens de temps violent, com pedregades i ratxes de vent molt fortes associades a tempestes, n’hi ha hagut diversos. En canvi, de tornado no se n’ha registrat cap que hagi passat per l’Observatori Fabra o en zones properes. Tot i això, la seva ubicació dalt d’un turó de 411 metres d’altitud al vessant marítim de Collserola el converteix en un mirador excel·lent per poder contemplar mànegues marines. Només entre els anys 2015 i 2021, se n’han pogut comptar al voltant d’una desena.