Panoràmica de Barcelona
Albada del 12 d'agost d'enguany a l'Observatori Fabra. foto: Alfons Puertas

Per la mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc. Això és el que ens diu la dita popular, els dies s’escurcen de valent i molt ràpidament, i ja es nota el canvi respecte dels dies més llargs del solstici, allà a finals del mes de juny.

Es fa fosc a les set… hora solar

Un raó a la qual agafar-se al sentit d’aquesta dita popular és al matí. El sol, que al juny va arribar a sortir a les 6.18 h, ja comença el seu camí diari molt més tard. De fet, el dia de la mare de Déu d’agost el sol surt exactament a les set del matí. Tot i això, la dita popular potser hauria de dir que a les set… encara és fosc (i no que ja és fosc).

Així doncs, busquem a la tarda. La realitat és que el dia 15 el sol se’n va a les 20.50 h. Gairebé a les nou, tot i que si tenim en compte l’hora solar, la realitat és que el sol es pon a només deu minuts de les set de la tarda, hora solar. Potser aquí hi ha la raó de ser d’aquesta dita popular.

Una hora i mitja menys de sol

Sigui com sigui, el cas és que hem perdut ja gairebé una hora i mitja de sol en el còmput global des del dia més llarg de l’any, el del solstici.

Hem perdut prop de 42 minuts als matins i 38 minuts a les tardes, per un total de 80. A més a més, aquesta pèrdua s’accentua amb la proximitat de l’equinocci al setembre, i actualment estem perdent cada dia gairebé dos minuts i mig de sol.

De fet, el 30 d’agost haurem perdut ja dues hores senceres de sol respecte del solstici i prop de mitja hora respecte del dia 15.

En poc més d’un mes, el dia 22 de setembre, ja haurem perdut tres hores, i tindrem la mateixa insolació que a finals de març.

Altres dites de la mare de Déu d’agost

Aquesta data assenyalada va carregada de dites relacionades amb la meteorologia. Algunes, relatives a la fresca usual que acostumava a portar la segona quinzena del mes, en què l’estiu anava de baixa. Ara, escrit en passat. Perquè els estius s’allarguen i el fred arriba cada vegada més tard.

  • Mare de Déu gitada, refresca de matinada
  • Mare de Déu al llit, refresca de nit

D’altres, relacionats amb la pluja intensa que acostuma a visitar-nos també aquestes dates o bé amb la manca de pluja, un altre clàssic a casa nostra.

  • De la mare de Déu a Sant Miquel (29 de setembre), pluja queda’t al cel
  • De la mare de Déu d’agost a Sant Miquel, no hi ha pluja que faci bé

No sembla pas que enguany la mare de Déu porti ni pluja ni fresca, sinó tot el contrari.