El canvi climàtic a Barcelona és una realitat i també ho és arreu del món. De fet, el Mediterrani està considerat un punt calent a escala mundial que s’escalfa més que la resta. Els extrems de temperatura, per si sols, no justifiquen el canvi climàtic però analitzats en una sèrie centenària ens diuen moltes coses. El cert és que la temperatura cada mes a la ciutat s’ha anat incrementant els darrers anys.
Tots els mesos són cada vegada més càlids
No hi ha cap dubte. La temperatura tira amunt. Tots els mesos de l’any tenen cada vegada una temperatura mitjana superior, en un augment que és clarament més notable a partir de la segona part del segle XX i, molt especialment, durant les darreres dècades.
Si analitzem períodes de 30 anys, podem veure com la temperatura mitjana ha tirat clarament amunt. En còmput anual, més d’un grau més del que teníem fa relativament poques dècades en un escalfament que sembla que s’accelera durant els darrers períodes.
Tant és així que, tot i que encara falten vuit anys i mig per acabar el que serà el proper trentenni, tots els indicadors continuen apuntant una pujada que, en molts casos, s’acceleraria encara més. Malgrat tot, és cert que falten vuit anys per arribar al 2030 (que tancarà el nou període), però també és cert que la teoria ens diu que haurien de ser dels més càlids. No sembla, per tant, que hi hagi gaire marge de maniobra en aquest sentit.
No tots els mesos s’escalfen igual
Els mesos freds són cada vegada més cosa del passat que del present. Els mesos freds tenen tots el rècord durant el segle passat, mentre que els rècords de calor són gairebé tots del segle XXI.
Només el mes de setembre manté el rècord de temperatura mitjana més alta en el segle XX, en un ja llunyà setembre del 1987. La resta, tots recents, tant, que set dels 12 mesos han fulminat el seu rècord absolut en la darrera dècada.
El cas és que no tots els mesos s’escalfen igual. Curiosament el mes de juliol s’ha escalfat “només” mig grau mentre que la majoria de mesos superen el grau.
Destaquen juny (que cada cop és més juliol) i agost. En aquest darrer cas, l’agost, li ha tret al juliol l'”honor” de ser el mes més càlid a Barcelona en el darrer trentenni.
La pluja en el context de canvi climàtic a Barcelona
La pluja també sembla que va canviant, si més no en la seva distribució durant l’any. És cert que la mitjana anual continua al voltant dels 600 litres, però trobem alguns fets força curiosos i que posen de manifest algunes percepcions actuals que contrasten amb les que els qui tenim una edat recordem de dècades anteriors.
Probablement el més destacat sigui la pèrdua de pluja que sembla estar experimentant el mes d’agost. Les tempestes de finals d’estiu tradicionals semblen desplaçades ara cap al setembre, que ara s’acosta molt al pic de pluja de l’octubre.
En aquest sentit, novembre també sembla que va perdent pluja i el pic de tardor tradicional d’ocubre i novembre es podria estar desplaçant, a ulls de les dades, cap al setembre i octubre.
Juny és un altre cas remarcable. Seguint l’estela de la temperatura en la que juny s’ha escalfat notablement, també sembla que la pluja va perdent pistonada per convertir-lo en un mes cada cop més canicular a tots els nivells. Les dades encara agafen més pes si agafem la mitjana estrictament dels junys del segle XXI, en els que només s’han registrat poc més de 24 litres de mitjana, un fet que el convertiria en el mes més sec de l’any en detriment del juliol.
Ara bé, en una variable tan volàtil com la precipitació, és difícil treure’n conclusions quan encara falten vuit anys per acabar el trentenni.
