candelera 2024

Els dies d’hivern a Barcelona són cada cop més cars de veure. Si ets dels que has viscut els hiverns dels 70 o 80 recordaràs hiverns freds fins i tot a Barcelona. Si intentem agafar els estàndards d’aquells hiverns i extrapolar les dades al darrer trentenni trobarem una realitat ben diferent. Hem perdut la meitat de dies del teòric hivern de les darreres dècades dels segle XX. I l’entretemps?

El mètode d’estudi

Per fer l’anàlisi d’aquestes dades, s’han pres com a referència dos períodes de 30 anys per comparar-los entre si. Així, gràcies a les dades de l’Observatori Fabra, hem aconseguit extreure la temperatura mitjana de cada dia de l’any per ambdós períodes. El trentenni considerat “antic” va del 1961-1990, mentre que el més recent és el comprès entre els anys 1991-2020.

Un cop aconseguit aquest buidat, per l’estudi hem fet quartils. Així, se n’extreuen quatre parts de l’any exactament iguals que correspondrien de manera idíl·lica a l’hivern (el quartil més fred), l’estiu (el quartil més càlid) i tardor i primavera, la resta.

D’aquesta manera, i segons les dades de l’Observatori Fabra, s’estableix un màxim de 9,1 ºC per considerar que un dia és d’hivern (període 1961-1990) i 19,9 ºC a partir del qual es pot considerar estiu en el mateix període.

Amb aquestes dades, analitzem com ha canviat el trentenni més actual (1991-2020) respecte al 1961-1990.

L’hivern ha perdut 47 dies respecte al període 1961-1990

Amb aquestes dades, l’hivern hauria passat en aquests 30 anys dels 91 dies (que equival a un quart d’any) als 44 dies actuals.

Dels 91 dies en què es baixava dels 9,1 ºC de mitjana a una mica menys de la meitat en l’actualitat. No hi ha dubte en aquest sentit, l’hivern s’escurça a marxes forçades i, tot i que els dies d’entretemps fresc augmenten respecte al trentenni 1961-1990, la realitat és que no aconsegueixen ni tan sols maquillar mínimament la pèrdua de l’hivern.

L’entretemps, entre l’hivern i l’estiu

Per a l’anàlisi de les dades hem fet servir els dies compresos entre el teòric hivern (9,1 ºC) i estiu (19,9 ºC) del període més antic per comparar-lo amb el trentenni més actual.

A més a més, com no és el mateix març que maig o setembre que novembre, hem dividit en tres parts iguals de manera que ens permet diferenciar l’entretemps més fred (fins a 11,92 ºC) el mitjà (fins a 15,87 ºC) i el més càlid (fins als 19,9 ºC).

L’entretemps existeix, més llarg i desplaçat cap a l’hivern

Contràriament al que moltes persones puguin pensar, l’entretemps continua existint. I no només això, sinó que és més llarg però això sí, desplaçat més cap a l’hivern.

En poques paraules, la manca de dies del teòric hivern de fa anys fa que l’entretemps actual comenci quan fa unes dècades encara seria ple hivern.

L’entretemps guanya dies tant per davant com per darrere, de manera que els dies d’entretemps fred són notablement més nombrosos que fa unes dècades, però no aconsegueixen pal·liar la pèrdua de l’hivern. Dels 47 dies que perd l’hivern, només 19 passarien a un teòric entretemps fred d’un hipotètic març o novembre.

A l’altra banda, per la part càlida, l’entretemps també s’allarga. Concretament un total de 12 dies.

L’estiu guanya 13 dies i fa un pic molt més amunt

En el trentenni 1961-1990, els 91 dies (un quart d’any) més càlids quedarien per sobre de la marca dels 19,9 ºC. Aquesta marca queda superada per 104 dies del trentenni més recent, per la qual cosa els dies d’estiu, i seguint una percepció més que evident, s’han allargat.

I no només això. Si filtrem per cotes, veurem que els 22 ºC de mitjana diària han passat de superar-se en 54 jornades a finals del segle XX a superar-se en 80. Però si fixem el topall en 24 ºC trobem que hem passat d’una dada gairebé insòlita al trentenni 1961-1990 (només un dia supera aquesta marca) a tenir-ne 44. D’un dia a mes i mig.

La baixada de la temperatura que molts recordareu d’avançat el mes d’agost ha passat ja, definitivament, al mes de setembre.

Que l’estiu és cada vegada més llarg i més potent no només és una percepció, sinó també una evidència de la mateixa manera que l’hivern cada vegada s’escurça més i queda concentrat ja de forma gairebé exclusiva al mes de gener i en jornades més properes a aquest mes.

L’entretemps, però, contràriament al que moltes persones pensen, continua existint tal com el coneixíem fa unes dècades i fins i tot s’allarga. Ara bé, l’entretemps que antany acabava al novembre i començava al març sembla acabar-se en l’actualitat entrat el desembre per començar en un teòric mitjans de febrer.