El canvi climàtic és una evidència. Mirem on mirem, les dades indiquen un escalfament clar de la temperatura que ens fa tenir, entre d’altres, més nits tropicals i tòrrides, més registres de més de 30 ºC i menys dies d’hivern.
Una eina que posa cada mes al seu lloc
Sovint diem que un mes ha estat rècord de calor i que, per tant, ocupa la primera posició entre els més càlids o que un altre mes entra al podi, i aleshores tothom entén que està entre els tres primers. Però què passa amb la resta? Quin lloc ocupa cada mes i què ens diuen aquestes dades?
*A la imatge s’hi pot veure, cronològicament i per cadascun dels 12 mesos de l’any, la posició que ocupa un mes, sent l’1 el més càlid i el 110 el més fred.
En aquesta eina que podeu consultar, es pot comprovar quin lloc ocupa cada mes dins la sèrie centenària de l’Observatori Fabra, tenint en compte la temperatura mitjana dins dels 110 anys de dades de què disposen. D’aquesta manera, el valor 1 indica el mes més càlid, mentre que el valor 110 indica el mes més fred, i això per a cadascun dels 12 mesos de l’any.
Com a exemple, si passeu per sobre del maig del 2022 hi veureu un número 1, que indica que el maig del 2022 ha estat el maig més càlid registrat mai a l’Observatori Fabra. Si passeu el cursor pel febrer del 2023 hi veureu un número 21, que indica que el febrer d’enguany es va situar el número 21 (de 110) en el rànquing dels mesos de febrer més càlids. De moment, el febrer ha estat el mes més “normal” d’aquest 2023.
Què diuen les dades? El canvi climàtic, una evidència
Només a simple vista ja s’intueix que en poc més d’un segle hem canviat els blaus pels vermells i que, per tant, la temperatura puja de manera clara i decidida en un fet que es nota especialment a partir de principis dels anys noranta.
Els rècords (els mesos que són número 1) són gairebé tots dels segle XXI i només el mes de setembre manté el rècord al segle XX, concretament al setembre del 1987.
Per contra, els valors més grans de 100 (que indicarien que ens trobem entre els mesos més freds registrats mai) són gairebé tots del segle XX i, molt especialment, de la primera meitat de segle. En aquest segle XXI, només un mes (juliol del 2011) queda entre els mesos (en aquest cas de juliol) més freds registrats a l’Observatori Fabra.
L’escalfament, ateses les dades que presenta el gràfic, sembla haver-se accelerat sobre manera i sobta la grandíssima quantitat de mesos que s’ubiquen entre els 10 més càlids i que queden concentrats en els darrers 10 anys.
Com a dada rellevant, només una dotzena de mesos dels darrers 10 anys han quedat a la meitat inferior del rànquing. Només un de cada 10 mesos. Els mesos freds, en perill d’extinció, cal buscar-los en moments molt puntuals i els més propers que tinguin una anomalia realment important són el maig del 2019 i el febrer del 2018, darrer cop que es va veure nevar al centre de Barcelona.
