A Barcelona, hi ha uns 12.000 exemplars de palmeres d’unes 15 espècies diferents, totes —excepte el margalló— d’origen tropical. La que va caure aquest dijous i que va causar la mort d’una noia de 20 anys és de l’espècie datilera, de les quals n’hi ha unes 2.500. Segons l’expert en botànica, Ricard Llerins, aquesta espècie concreta de palmera té un estípit (les palmeres no tenen tronc) “més prim i irregular, amb punts més estrets que altres”. Recomana, per tant, vigilar que no hi ha un sobrepès a la capçada, com per exemple els nius de cotorres, que poden arribar fàcilment als 50 quilos “i desequilibrar-la”.
Tot i que són plantes que viuen amb poca aigua, afegeix Llerins, una sequera continuada com l’actual també les acaba afeblint. De fet, en el darrer accident mortal per la caiguda d’una palmera, l’any 2020, ja es va determinar que un canvi sobtat de temperatura va augmentar la rigidesa de la planta que, a més, tenia una cavitat a l’estípit.
Les palmeres no són arbres
Les palmeres no són arbres, són plantes. De fet, no tenen tronc, ni fusta. En lloc d’això tenen estípit, constituït de fibres llargues entrellaçades. És per això que tenen una gran flexibilitat. A més, el seu creixement és molt diferent al dels arbres. “A diferència dels arbres, que creixen verticalment i diametralment al llarg de la seva vida, el diàmetre de les palmeres només augmenta quan són joves i, després, ja només creixen verticalment”, ha explicat a betevé el tècnic especialista en jardineria, Joan Bordas.
