A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l'any 1994. Al final d'aquesta notícia trobaràs una participació on posar a prova els teus coneixements.

Barcelona es queda orfe del Gran Teatre del Liceu

El 31 de gener, dos operaris treballen damunt l'escenari amb un bufador. Una guspira esdevé l'origen del sinistre. El foc s'estén ràpidament al sostre, que en poc temps cau damunt la platea. Les flames només perdonen les parets mestres, mentre tota la col·lecció pictòrica del Cercle del Liceu es trasllada al Palau de la Virreina. Abans del sinistre, diversos informes van alertar dels problemes de seguretat de l'edifici, obsolet, i fora de normativa. El foc desencalla el projecte de remodelació que ja s'havia dissenyat anteriorment i que serà fidel a la imatge i disseny històric de l'equipament cultural, però amb una infraestructura escènica i tècnica d'avantguarda.

En marxa betevé, la televisió municipal de Barcelona

El 3 de novembre s'inauguren els antics estudis de la via Laietana, fruit del treball, lluita i esforç de les 10 televisions de districte de la ciutat, nascudes en la dècada anterior. Isabel Gaset és la cara visible d'un equip de joves periodistes que transformen en una imatge habitual, anar amb el metro amunt i avall carregats amb les càmeres. Els reptes principals que es plantegen en aquella època són el finançament, la professionalització i la resolució de la situació d'alegalitat de les televisions locals. Barcelona TV es pot veure a través del canal 39 de la UHF. Un dels programes estrella de la nova etapa és el 'Barcelona notícies', que unifica l'esforç de joves professionals amb la feina de les televisions de districte. La presidenta de la Coordinadora Barcelona Comunicació, Pepi Rafael, té un paper destacat en la fundació de betevé  i la creació de la primera televisió local de Barcelona, la del Clot - Sant Martí, fet que li va valer la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 2010, i el 2018, va ser distingida amb la menció d'honor dels Premis Nacionals de Comunicació

La violència d'ETA colpeja Barcelona

Al mes de febrer, el comando Barcelona mata el coronel d'Infanteria Leopoldo García Campos, al barri de Sants, i mesos més tard, el mateix comando llança dues granades contra la seu del Govern Militar. En l'acció mor Vicente Beti Montesinos, que era prop de l'edifici i  fereix vuit persones, una d'elles de gravetat. En tot l'any, ETA duu a terme a tot l'estat 13 atemptats amb un mateix nombre de víctimes mortals.

Mobilitzacions al carrer pel 0,7 %

Apareix en escena un moviment social format per diversos col·lectius i ONG que planten les seves tendes enmig de la Diagonal per reivindicar que Catalunya complexi amb la resolució de l'ONU, que demanava als països més rics el 0,7 % del seu pressupost per ajudar els països en desenvolupament. El moviment solidari convoca milers de ciutadans al carrer.

El turisme inicia el seu boom

La Barcelona postolímpica té un efecte immediat: el creixement del turisme a la ciutat. Un sector que es dota d'infraestructures hoteleres de primer ordre. L'obertura al gener de l'Hotel Arts amb cinc estrelles n'és un exemple i l'aparició de turistes dels EUA que arriben en creuers que fan escala al port de Barcelona n'és un altre. Per fer-nos-en una idea, l'any 1994 el número de passatgers dels creuers no supera els 200.000, mentre que en l'actualitat la xifra supera els dos milions.

El jutge arxiva el cas d'aluminosi del turó de la Peira

Els veïns del turó de la Peira que viuen en pisos afectats d'aluminosi

fa quatre anys que comparteixen habitatge amb ferros, bigues i bastides. Quan un esfondrament a l'edifici del número 33 del carrer del Cadí el 1990 causa la mort d'una veïna, Ana Rubio, es deixa al descobert l'estat greu de cinc mil habitatges construïts per Román Sanahuja Bosch, entre 1953 i 1961. La mala praxis en l'aplicació del ciment aluminós amb criteris de guanys econòmics per edificar amb més celeritat motiva un procés judicial. El novembre del 1994 la querella criminal contra Sanahuja, Molins ―que fabrica el ciment―, Ajuntament i Generalitat és arxivada. Com a curiositat, una dada: un dels descendents de Molins és Joaquim Molins, de CiU, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat en el moment de l'esfondrament de l'edifici del barri, un veïnat amb 15.000 persones, la majoria provinents de la immigració dels anys 40 i 50 que viuen en barraques o de relloguer. L'Agatha Estera parlar amb els veïns.

S'aprova la LAU

El Congrés aprova la polèmica llei d'arrendaments urbans, la LAU, amb contractes mínims de cinc anys per als llogaters. Una llei que marca el mercat de l'habitatge a tot l'estat i que provoca una pujada de preus a curt termini.

L'any dels incendis i els aiguats

És l'any dels grans incendis de Catalunya.  Les causes, les altes temperatures, un any molt sec, un vent de ponent constant i boscos sense gestionar, plens de biomassa sense retirar. Cinc persones mortes, 6.500 evacuades i 45.000 hectàrees cremades. Els focs, que han desbordat completament els equips d'extinció, han marcat un abans i un després en l'estratègia per fer-los front.

I després dels incendis, el torn dels aiguats. Les pluges d'octubre han assolat Catalunya i la cendra acumulada pels incendis en terrenys on abans hi havia boscos ha impedit la filtració d'aigua. Aquest fet ha agreujat la situació. El dia més crític, l'11 d'octubre, i una dada, al municipi d'Alforja, al Baix Camp, han caigut 403 litres/m² . El balanç dels aiguats, 10 víctimes mortals, els rius Francolí i Llobregat desbordats i nombrosos danys materials. Aquest dia, Barcelona ha quedat gairebé incomunicada per tren.

La desaparició de Galerías Preciados

En l'àmbit comercial destaca la suspensió de pagaments dels grans magatzems de Galerías Preciados, hereus de Can Jorba, situats al portal de l'Àngel . Un any després, la situació econòmica desemboca amb la compra de l'edifici per part d'El Corte Inglés, el seu gran competidor. Ens ho explica en Jordi Regàs.

Margaret Thatcher visita Barcelona

El desembre la històrica líder conservadora britànica Margaret Thatcher fa una breu visita privada a Barcelona. L'ex-primera ministra del Regne Unit, com una turista més, passeja per la Casa de la Caritat i el nou espai cultural estrenat aquest mateix any: el CCCB. Aquesta és la crònica d'una visita llampec.

El dalai-lama i l'actor Richard Gere, junts a Barcelona

El dalai-lama ―líder espiritual budista― va congregar 2.800 persones al Palau Sant Jordi durant la cerimònia del Kalachakra, un ritual d'iniciació en què es demana la pau al món. La presència de l'actor Richard Gere a Montjuïc dona visibilitat a l'acte encapçalat pel dalai-lama, Tensin Guiatso, cap d'Estat a l'exili del Tibet. És una crònica d'Oriol Ferran.

La reforma laboral

En un context marcat per una taxa d'atur a Catalunya del 23,3 % de la població activa, entra en vigor una nova reforma laboral no pactada, que retalla els drets dels treballadors. Al gener es produeix la quarta vaga general contra l'executiu socialista de Felipe González. Les mobilitzacions sindicals no impedeixen la legalització de les empreses de treball temporal (ETT) i, per tant, s'elimina l'obligatorietat de contractar a través de l'INEM, un fet que dona pas als anomenats contractes escombraries.

 

El Barça perd la final de la Lliga de Campions

El Dream Team guanya la seva quarta Lliga consecutiva amb Johan Cruyff a la banqueta, gràcies a la victòria contra el Sevilla i pel penal fallat en l'últim minut de Djukic. També és l'any de la victòria sobre el Madrid per 5 a 0. Però també hi ha una creu, la derrota estrepitosa a la final de la Lliga de Campions contra el Milan a la ja famosa final d'Atenes. L'Espanyol assoleix la sisena posició a la Lliga i aconsegueix  la Copa Catalunya contra l'Andorra.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a