Una versió futurista de ‘Turandot’, dirigida per Franc Aleu, inaugura la temporada del vintè aniversari de la reobertura del Liceu. El mateix títol de Giacomo Puccini, però en una versió molt més clàssica, va encetar temporada l’any 1999. Una escenografia giratòria, projeccions, mapatges i un vestit de Turandot amb llum, són alguns dels elements que confereixen gran espectacularitat al ‘Turandot’ d’Aleu i Susana Gómez, directora d’actors. La versió situa el drama en una Xina del futur pròxim.”Un món en el qual tots serem dependents de mons virtuals”, diu Aleu, una mica com passa al personatge de Calaf, obsessionat amb Turandot, una dona a qui no coneix, però vol fer seva com sigui. Pel codirector, Puccini era l’Spielberg de l’època i la música de la darrera òpera del compositor toscà demanava un gran espectacle.
‘Turandot’ esclava
En la seva aposta, la piràmide és el palau de l’emperador, però també la gàbia de la protagonista, qui només es pot casar amb un príncep que resolgui tres enigmes, amb el perill de ser decapitat si erra. El paper de Turandot se’l repartiran les sopranos Iréne Theorin i Lise Lindstrom; el de Calaf els tenors Jorge de León i Gregory Kunde; mentre que les sopranos Ermonela Jaho i Anita Hartig assumiran el personatge de Liu, que va ser introduït al llibret de G.Adami i R.Simoni per indicació expressa de Puccini. L’escenografia del muntatge ha estat dissenyada per Carles Berga amb Franc Aleu, i el vestuari per Chu Uroz. A la batuta hi ha el mestre Josep Pons, director musical. Aquesta producció del Gran Teatre del Liceu s’estrena oficialment el 7 d’octubre, quan s’escauen exactament 20 anys de la reobertura del teatre. El 5 d’octubre, però, hi ha una funció per a menors de 35 anys a preu reduït, en el marc de la campanya ‘Liceu under 35’, dissenyada per atraure públic jove.
