Serà un estiu atípic. Els brots del coronavirus ens obligaran a reduir les escapades, a aparcar el viatge a altres continents, a paratges on es parlen altres llengües i s’hi mengen altres plats tradicionals. El Machu Picchu pot esperar, la torre de Pisa no caurà, Lenin no s’aixecarà del seu mausoleu i Tòquio no quedarà arrasat per la ràbia d’Akira. Aquest any farem vacances a prop de casa, i el que ve ja veurem on marxem. Ara, que si teniu ganes de viatjar, res millor que el cinema, que us permet ser a les destinacions més preuades per a l’estiu sense haver d’aguantar ni eixams de turistes, ni mojitos aigualits a preu de pintura de Banksy, ni nens fent catàrsi a la platja ni paradetes de records competint per quin és més vulgar. Us proposem 15 exemples de pel·lícules que us serviran per aguantar millor l’enyor de les vacances de sempre… o per agrair quedar-vos al sofà.
15 pel·lícules per passar l’estiu del confinament
1
‘Turistas’
Ben Wheatley, 2012
Noi coneix noia. Noi i noia es fan parella. Noi convida noia a un viatge en caravana. Noi es dedica a assassinar viatgers sota l’atenta i complaent mirada de noia. El segon treball de Ben Wheatley és una comèdia negra sobre l’amor, l’assassinat i el turisme, que demostra el gust que el cineasta britànic té per l’excés i les històries amb molta mala llet. No tornareu a mirar els turistes igual.
2
‘Vacances a Roma’
William Wyler, 1953
Audrey Hepburn era gairebé una debutant quan va interpretar aquesta princesa que s’escapa de les servituds i els drames de formar part d’una monarquia (recordem que és una comèdia) i coneix un periodista, amb qui passarà uns dies a Roma. La seva deliciosa interpretació, sumada a un guió lleuger i agradable i a una preciosa Roma en blanc i negre, van fer la resta. Quanta gent haurà viatjat en Vespa per la ciutat eterna, gràcies a aquest film?
3
‘Te querré siempre’
Roberto Rossellini, 1954
Un matrimoni benestant viatja a Itàlia amb la idea de vendre una casa que han heretat. Allà, entre els carrerons de Nàpols i les runes de Pompeia, sortiran a la llum tots els retrets i les ferides d’una relació desgastada a la qual li cal una crisi. Ingrid Bergman i George Sanders radiografien una parella que fa aigües sota la direcció d’un mestre com Roberto Rossellini. No la veieu si no esteu bé amb la parella. O potser és el moment per veure-la…
4
‘Muerte en Venecia’
Luchino Visconti, 1971
Fem una última etapa a Itàlia, i en concret a Venècia. Allà s’instal·la el compositor Gustav von Aschenbach per tractar-se d’una depressió. Un dia, mentre reposa a la platja del seu hotel al Lido, veu al jove Tadzio, un adolescent d’una bellesa tan perfecta que el subjuga. Així comença aquesta adaptació d’un relat de Thomas Mann, que reflexiona sobre la bellesa i l’art mentre ens planta a un personatge basat en Gustav Mahler en una Viena decadent i sinistra.
5
‘Midsommar’
Ari Aster, 2019
Si preferiu els paratges del nord d’Europa, el fred i les muntanyes pelades, millor us ho penseu una altra vegada. A ‘Midsommar’, una colla de joves turistes viatgen a una comuna sueca per presenciar una festivitat tradicional de la zona, que només té lloc cada 90 anys: corones de flors al cap, dinars en germanor, balls, bon rotllo, assassinats, suïcidis rituals, terror absolut… Ari Aster filma un relat inquietant i malaltís a plena llum del dia, que t’agafa i no et deixa anar un cop ha acabat i s’han encès les llums de la sala. I recordeu que fa un moment parlàvem del jove Tadzio? Aquí surt el mateix actor, 50 anys més tard. I el temps ha fet estralls…
6
‘Novio a la vista’
Luis García Berlanga, 1954
Platja de Lindamar, 1918 (en realitat, Benicàssim). Els pares de la Loli la volen casar, perquè ja està deixant enrere l’adolescència. El candidat ideal és un enginyer tan prestigiós com avorrit, però la Loli està enamorada d’un estudiant maldestre. Ajudada dels seus amics, idearà un pla per aconseguir quedar-se amb la parella que li agrada. Luis García Berlanga dirigeix una comèdia fresca sobre la revolta contra les convencions socials que és, al mateix temps, una evocació preciosa i un punt nostàlgica dels estius d’infantesa. Una meravella rodada en ple franquisme que va aconseguir superar la censura del règim.
7
‘The kings of summer’
Jordan Vogt-Roberts, 2013
El Joe està fins al capdamunt del seu pare. I com que no el suporta, decideix agafar dos amics i marxar a viure l’estiu al bosc, en una cabana desordenada que refaran tot sols. Aquest punt de partida, que remet a un dels somnis de llibertat que molts hem tingut de nens, ja fa de ‘The kings of summer’ un títol interessant. Simpàtica, entranyable, tendra i divertida, és ideal per recordar com eren les vacances quan érem nens, i com de frustrants podien ser, quan volien, els nostres pares…
8
‘Un hombre lobo americano en Londres’
John Landis, 1981
En David i en Jack són dos americans fent turisme de muntanya pel Regne Unit. Quan, una nit, són atacats per una fera, en Jack mor i en David acaba en un hospital de Londres, on ben aviat és conscient que pot veure el seu amic mort i, el que és pitjor, que al seu cos viu una segona pubertat… John Landis va dirigir un dels grans clàssics del terror dels 80, amb un sensacional maquillatge de Rick Baker, que rellegia i actualitzava l’home llop convertint-lo en un turista desorientat a Londres.
9
‘Pauline en la playa’
Éric Rohmer, 1983
La Pauline és una adolescent que passa les vacances amb la seva cosina Marion a Normandia. Allà, a les platges del canal de la Mànega, la jove descobrirà l’amor i la seducció amb tres homes: un noi de la seva edat, una exparella de la seva cosina i un divorciat que vol tenir relacions amb totes les dones que pugui. Éric Rohmer signa un dels seus títols més celebrats, que mescla l’erotisme lleuger amb l’humor, el drama i les reflexions sobre les relacions sentimentals marca de la casa del cineasta.
10
‘El cuchillo en el agua’
Roman Polanski, 1962
Una parella benestant passa un dia en el seu veler, acompanyats d’un jove al que acaben de conèixer i al que han convidat a acompanyar-los. La relació entre els dos homes aviat derivarà en una competició absurda i infantil, amb la dona al mig com a trofeu. Roman Polanski signa un treball asfixiant i claustrofòbic sobre la crisi del mascle i el seu afany competitiu que és, també, una metàfora sobre la lluita de classes socials. amb companys de viatge així, millor quedar-se a casa.
11
‘Quién puede matar a un niño’
Narciso Ibáñez Serrador, 1976
Atenció que això és molt seriós: ‘Quién puede matar a un niño’ és un dels títols més desconcertants, inquietants i trencadors del terror europeu. Narciso Ibáñez Serrador rodava la seva segona (i malauradament última) pel·lícula ambientant-la en un poblet costaner espanyol, on dos turistes anglesos van a passar la lluna de mel. Enlloc de botigues de records de platja i sangria dolenta hiperinflacionada, els pobres incauts constaten que els nens que hi viuen s’han dedicat a escabetxar als adults, i que faran bé d’escapar d’allà. Fa 45 anys de la seva estrena, i la combinació de la innocència infantil amb la brutalitat del relat continua fent d’aquest un dels grans clàssics del terror.
12
‘Las vacances del Sr. Hulot’
Jacques Tati, 1953
Monsieur Hulot, el gran personatge inventat per Jacques Tati, se’n va de vacances a la platja. Un cop allà, serà testimoni, i part implicada, en tots els esnobismes i tonteries de la vida moderna, tal com es veia als anys 50. Hulot és un “alter ego” del mateix Tati, que li serveix per riure’s de la societat del seu temps i d’una època en què la tecnificació i el consum esbojarrat començaven a fer-se notar amb força. Els banyadors han canviat, els cotxes són diferents, les famílies ja no són iguals i als complexos turístics d’estiu hi ha més gent, però les dèries i els vicis que retrata Tati continuen sent els mateixos.
13
‘El verano de Kikujiro’
Takeshi Kitano, 1999
És possible rodar un film encantador sobre la relació d’amistat entre un adult malhumorat i un nen sense mare, quan vens de fer alguns dels títols més violents del cinema japonès recent? I es pot fer tot això sense perdre la mala bava i la capacitat per fer-nos riure? Es pot, si ets Takeshi Kitano, i també si tens la música de Joe Hisaishi. El cineasta japonès relata la història d’en Kikujiro, un yakuza curt de gambals que s’ha de fer càrrec d’en Masao, un nen de nou anys que busca la seva mare. Junts passaran unes vacances atípiques, en aquesta comèdia sobre l’amistat i les relacions paternofilials.
14
‘Una partida de campo’
Jean Renoir, 1936
França, segle XIX. Una família passa un dia al camp i, mentre el pare i els fills dormen, la mare i la filla reben una invitació de passejar en barca amb dos homes. Amb aquesta premissa, el cineasta Jean Renoir ret homenatge a les pintures del seu pare, l’impressionista Auguste Renoir. ‘Una partida de campo’ és una comèdia de 40 minuts amb què voldrem passar les nostres vacances en una zona rural, ni que sigui a Collserola.
15
‘Moonrise Kingdom’
Wes Anderson, 2012
Acabem aquesta llista situant-nos en un dels entorns més habituals de les vacances estiuenques: els campaments. Quants nens no esperen a l’estiu amb la il·lusió de marxar amb els amics? Segur que no tants com pares que somien a aparcar-los uns dies. Els campaments d’estiu també són un bon caldo per a les hormones dels adolescents, com els que protagonitzen ‘Moonrise Kingdom’, un dels títols més lleugers del cineasta Wes Anderson. La història d’en Sam, un tímid “boy scout”, i la Suzy, una avorrida adolescent, es materialitzarà en una fugida cap al somni del primer amor. Una meravella per veure a qualsevol edat, i més encara si tu també has invertit el teu mes de juliol en muntar una tenda de campanya i fer jocs idiotes en què s’ho passaven millor els monitors que tu.
