El film ‘Conte d’automne’ és l’últim dels contes dedicats a les quatre estacions de Jean-Marie Maurice Scherer, més conegut com a Éric Rohmer (1920-2010). El nom artístic el va adoptar com a homenatge al director, que admirava, Erich von Stroheim i l’escriptor Sax Rohmer.

El 1950, mentre filmava el seu primer curtmetratge, ‘Journal d’un scélérat’, va fundar amb Jean-Luc Godard i Jacques Rivette la revista de crítica cinematogràfica ‘Gazette du Cinéma’. Sempre va tenir Jean Renoir de referent i com a crític Rohmer va destacar com a cap de redacció de la prestigiosa revista francesa ‘Cahiers du cinéma’ entre el 1956 i el 1963, en l’etapa del naixement de la nouvelle vague amb figures com Françoise Truffaut i Agnès Varda.

 

La filmografia de Rohmer

El seu primer llargmetratge, ‘Le signe du lion’, és, segons Luis Aller, una de les pel·lícules més singulars de la història del cine. I també destaca ‘La collectionneuse’, ‘La marquise d’O…’, ‘La femme de l’aviateur’ i ‘Conte d’été’. Aquesta varietat de filmografia sovint l’organitzava per sèries com els sis “Contes moraux” (1962-1972), amb la temàtica de la separació i el desamor de fons. Una altra de les sèries van ser les “Comédies et proverbes” (1981-1986), que sempre basaven la història en un proverbi popular, o finalment la sèrie de “Contes des quatre saisons” (1989-1998).

Luis Aller: “La filmografia sencera de Rhomer és un únic film… són petites peces d’un mosaic coherent”

‘Conte d’automne’

La història gira al voltant de la Isabelle i la Magali, dues amigues que viuen en una vall de la Provença. La Isabelle s’ha entossudit a casar la Magali, que és vídua i s’ha quedat sola després de la marxa dels seus fills, raó per la qual recorre als anuncis per paraules. Són personatges solitaris que reflecteixen el sentit moral de cada una de les seves històries, amb un univers d’inseguretats sentimentals que defineixen el gènere de la comèdia humana.

L’anàlisi de la pel·lícula

Curiosa conversa de Luis Aller amb el seu “alter ego” analitzant el film i les tècniques audiovisuals de Rhomer, elaborades de manera artesanal i sense presses innecessàries i dedicant temps als seus personatges i amb un rigor tècnic inusual. Destaca el salt de la continuïtat dels plans, un salt buscat per trencar aquesta continuïtat.