En un any de confinament i coronavirus, un festival que tingui edició en línia a Internet ja no és notícia. Ni tan sols, que el portal que l’ofereixi sigui Filmin. Això sí, l’Atlàntida Film Fest és diferent, perquè va ser el primer a celebrar-se de forma digital, i perquè va néixer a la plataforma barcelonina, que apostaven per traslladar la seva oferta de veure cinema des de casa al format d’un festival. L’Atlàntida celebra 10 anys, i ho fa amb una programació que reflexiona sobre Europa i amb el repte d’igualar els 150.000 espectadors de l’edició del 2019. Si no podeu viatjar fins a Mallorca, on tenen una seu física des de fa uns anys, us oferim 10 títols per gaudir de la seva programació sense sortir de casa.
‘El sitio de Otto’
Oriol Puig, 2019
L’Otto acaba de perdre el seu pare i, ara, a més, té un repte: ocupar el seu lloc de prestigi en el seu poble? Però això és el que vol, realment? Aquesta serà la pregunta que es farà el jove, acompanyat dels seus amics, en aquest film sobre el que suposa deixar enrere l’adolescència i plantejar-se què es vol ser a la vida. Iñaki Mur, Joana Vilapuig i Artur Busquets són els protagonistes d’aquesta òpera prima que va es va veure al BCN Film Fest i que és un dels debuts de la temporada.
‘La pintora y el ladrón’
Benjamin Ree, 2020
Un lladre roba dos quadres d’una exposició el dia de la inauguració. La pintora inicia una investigació per saber qui ha sigut i acaba investigant-ho. Però el més sorprenent és que, un cop ja el té, proposa al lladre de pintar-li un retrat. Així comença un documental d’amistat i d’expiació que va causar sensació al festival de Sundance passat.
‘System crasher’
Nora Fingscheidt, 2019
La Benni és una nena de nou anys que ha sigut abandonada per la seva mare i viu amb una família d’acollida. Tot plegat fa que la petita estigui enfadada amb tothom: amb la família, amb els seus progenitors, amb l’escola i amb els Serveis Socials. L’actriu Helena Zengel va aixecar forts aplaudiments en el Festival de Berlín amb la seva actuació d’una nena abandonada per tots, que ens mostra els errors i les mentides del nostre estat del benestar.
‘Banksy most wanted’
Seamus Haley, Aurélia Rouvier i Laurent Richard, 2020
Qui s’amaga darrere de les pintades de Banksy? Qui és l’artista que aposta per una forma estilitzada d’art urbà, i que és al mateix temps una icona de la resistència i un objecte comercial? Això es plantegen els directors d’aquest documental, que entrevista molts dels coneguts i amics d’aquesta figura misteriosa que és un nom imprescindible de les galeries d’art actuals.
‘Surge’
Aneil Akaria, 2020
En Joseph és un treballador d’aeroport tímid i tranquil a qui una sèrie de situacions fan que tregui el seu cantó més violent, arrossegant els carrers de Londres a una espiral de fúria i frenesí. Un thriller molt aplaudit en els festivals de Berlín i de Sundance, on es va endur el premi al millor actor.
‘State funeral’
Sergei Loznitsa, 2019
El cineasta ucraïnès Sergei Loznitsa fa temps que reflexiona sobre la memòria de la Unió Soviètica, i a aquest complicat assumpte dedica el seu nou film, que retrata els funerals d’Iossif Stalin. Els honors al dictador són mostrats a partir d’una edició de nombrós material d’arxiu, molt del qual inèdit, amb què Loznitsa reflexiona sobre el culte a l’autòcrata i sobre el paper del relat en la solidesa de règims dictatorials com el que van patir els soviètics.
‘No box for me. An intersex story’
Floriane Devigne, 2020
La d’I d’Intersexualitat és, potser, la lletra menys coneguda de l’acrònim LGBTQI i, tot i això, és una condició que té un de cada dos mil recent nascuts. ‘No box for me’ ens retrata un col·lectiu al qual, sovint, s’ha volgut ubicar en el gènere que no li pertocava, i que, com a comunitat, continua lluitant per una comprensió de la realitat que vagi més enllà del model binari de dona-home.
‘El escritor de un país sin librerías’
Marc Serena, 2019
Juan Tomás Ávila Laurel és l’escriptor més traduït de Guinea Equatorial, però també és un refugiat polític que va haver de venir a Espanya fugint de la dictadura del seu país. Amb els seus llibres, coneixerem una regió que va ser colònia espanyola, i que és una de les més riques, però també de les més aïllades, del continent africà.
‘La mafia ya no es lo que era’
Franco Maresco, 2019
Quan fa 25 anys de la mort dels jutges Falcone i Borsellino, el documental contrasta els punts de vista de dos personatges de Palermo: la fotògrafa i activista Letizia Battaglia, pessimista i escèptica, i l’empresari d’espectacles Ciccio Mira, que aprofita la celebració per organitzar una vetllada musical.
‘Water lilies’
Céline Sciamma, 2007
L’Atlàntida Film Fest organitza diverses retrospectives de cineastes com Stephen Frears o Alekséi Balabánov, però un dels noms més importants d’aquesta edició és el de Céline Sciamma. La cineasta francesa s’ha convertit en una de les directores més ben valorades a tot Europa, gràcies a un cinema de gran qualitat artística on es posen a la taula temes com el feminisme o la identitat de gènere i sexual. Filmin recupera ‘Water lilies’, el seu primer treball, inèdit fins a la data al nostre país. Aquesta història sobre el despertar sexual de dues adolescents és una bona oportunitat per conèixer la filmografia d’aquesta figura important del nou cinema francès, els films de la qual es podran veure a l’Atlàntida i a Filmin.
