Jacques Tati és una figura clau de l’humor i un mestre de la comèdia àcida. Va debutar com a director amb un curtmetratge genial, ‘L’escola dels carters’, però l’èxit de Tati va arribar el 1947 amb la comèdia ‘Dia de festa’, el seu primer què la que va guanyar un Òscar.
El director i actor francès era un gran admirador de Buster Keaton. Per al crític de cinema Luis Aller, Tati va ser sempre fidel a a les històries que volia explicar al marge de la indústria.
“La seva obra és una de les més compactes i coherents que coneixem, però desgraciadament també és la més breu.”
Només va dirigir sis llargmetratges i després de l’èxit d”El meu oncle’, va venir ‘Playtime’, ‘Trànsit’ i ‘Parade’. Totes tres amb molta despesa en la producció que van portar a la ruïna Jacques Tati.
El senyor Hulot
Aquest personatge, entranyable i còmic, creat i interpretat per Jacques Tati té una manera de caminar peculiar, amb gavardina i pantalons un pèl curts a l’altura dels gambals, amb pipa , paraigua i barret. Un personatge que sembla que vingui del cinema mut i que va esdevenir un dels més populars a França.
Consulta la fitxa tècnica de ‘Trànsit’
‘Trànsit’ és una film que té sentit en la societat actual, marcada per l’imperi dels cotxes a les grans ciutats. Una comèdia que descansa en el personatge del senyor Hulot, un dissenyador de cotxes per a grans fabricants que ha creat una casa rodant amb un R4 amb enginys, viatja de París fins a Àmsterdam per presentar l’invent en un important saló de l’automòbil. Les complicacions del trànsit, i algunes trobades accidentals, li dificultaran el viatge. Una crítica a l’abús del disseny modern de l’època, que pot ser cridaner, però no resulta funcional. Una tecnologia que lluny de facilitar-nos la vida ens la complica perquè ens crea necessitats que abans no teníem.
L’anàlisi de ‘Trànsit’
Luis Aller Analitza les escenes de ‘Trànsit’ per trobar l’humor absurd i àcid del cinema de Jacques Tati. No es tracta de filmar una acció còmica en un espai, es tracta de saber com filmar l’acció i l’espai . Tati és un gran còmic, i en aquesta pel·lícula mecanitza les accions dels personatges per fer una crítica a la deshumanització de la societat.
