Les pel·lícules de Jean Renoir no van tenir mai la comprensió del públic, però el temps ha posat la seva filmografia al seu lloc. No es pot entendre el cinema francès sense l’obra de Renoir entre 1930 i 1950, font d’inspiració de la Nouvelle Vague i el cinema de François Truffaut.
El crític i cineasta Luis Aller, destaca que Renoir és l’home que es va autodefinir com a ciutadà del cinematògraf i un dels representants de l’etapa difícil que va de l’eclosió del cine sonor als anys 30 fins a l’arribada de la Segona Guerra Mundial. Renoir era un gran admirador de Griffith i Chaplin, Renoir va decidir dedicar-se al cine quan va veure el film d’Erich von Stroheim, ‘Foolish Wives’ (1922).
Un cognom de pes
Director de cinema, guionista i actor, era el segon fill del famós pintor impressionista Pierre-Auguste Renoir. Jean Renoir (1894-1979) va ser pilot de l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial, un conflicte que el va deixar coix de per vida. El 1920 es va casar amb una de les models del seu pare, Andrée Heuchling, i va obrir un taller ceràmic.
El repertori dels seus films està ple de títols antològics que defineixen tota una dècada com ‘La chienne’ (1931); ‘Boudu sauvé des eaux’ (1932); ‘Toni’ (1935); ‘Le crime de Monsieur Lange’ (1936); ‘Une partie de campagne'(1936); ‘La grande illusion’ (1937) i ‘La bèstia humana’ (1938). A més la seva etapa als EUA, destaca ‘Aquesta terra és meva'(1943), ‘The southerner’ (1945) i, el seu pas per l’Índia, amb ‘The river’ (1951) i el retorn a França amb ‘Le carrosse d’or’ (1952), ‘French cancan’ (1955) o ‘Elena i les homes’ (1956).
Cinta maleïda
L’estrena de ‘La règle du jeu’ (1939) va ser un fracàs, i poc després va esclatar la guerra. Renoir va haver de tallar més de 20 minuts del metratge original. Finalment va ser prohibida pels governs francès i alemany per considerar-la “desmoraliotzadora”. Després de la guerra es va extraviar el negatiu i només a partir del 1960 es va poder reconstruir supervisada per Renoir. Llavors, ‘La règle du jeu’ va rebre l’aplaudiment de la crítica i, durant anys, apareix en totes les llistes de les 10 millors pel·lícules de la història de cinema.
Renoir planteja a ‘La règle du jeu’ una divisió dels dos mons. Un al castell on els nobles mantenen les aparences, i l’altre la zona del servei on afloren les passions, però sense perdre la més estricta cortesia, és a dir, respectant la regla del joc.
Anàlisi de la pel·lícula
El crític de cine Luis Aller analitza l’ús del llenguatge audiovisual i les tècniques cinematgràfiques de ‘La règle du jeu’. Com a l’ús de l’escenari i la fotografia són recursos de Jean Renoir per aïllar els personatges, com aïllada i atrapada estava la societat del 1939 en espera de l’esclat de la Segona Guerra Mundial.
