La Diada Nacional de Catalunya commemora la caiguda de la ciutat de Barcelona durant la Guerra de Successió, l’11 de setembre de 1714. En aquesta guerra hi havia en disputa el tron hispànic. Catalunya i la resta de la Corona d’Aragó eren partidàries de l’Arxiduc Carles, de la casa dels Àustria, mentre que la Corona de Castella era favorable a Felip V, de la casa dels Borbó. El setge de Barcelona per part de les tropes borbòniques va durar 14 mesos i la presa de la ciutat va suposar el cop definitiu al bàndol català.
Els defensors de la ciutat
Un dels personatges més destacats en la defensa de la ciutat durant tota la guerra va ser Ramon Frederic de Vilana-Perles. Des del principi del conflicte, Perles es va guanyar la confiança l’arxiduc Carles d’Àustria, un dels dos pretendents a la corona, i es va convertir en la seva mà dreta i secretari personal. D’aquesta manera, va ocupar alts càrrecs de les institucions de Barcelona i es va encarregar de controlar els moviments polítics i diplomàtics de la Guerra de Successió des del 1705 i fins el 1713.
L’oficial més important de les tropes catalanes va ser el general Moragues. Josep Moragues i Mas va ser un dels signants del Pacte dels Vigatans, considerada la primera acció de guerra de la guerra a Catalunya. Durant el setge, va lluitar a l’exterior de Barcelona.
Altres personatges clau en la defensa de Barcelona són Rafael de Casanova, conseller en cap de la ciutat; Antoni de Villarroel o el general Basset. I tots els membres de la Coronela, la força armada de la ciutat integrada pels membres dels gremis i els artistes.
Els assaltants
El cap militar de les tropes assaltants era el duc de Berwick. El juliol del 1714, Berwick va triar el mas Guinardó, avui situat a la plaça de Salvador Riera, per dirigir les operacions militars sobre Barcelona. Ho va fer per la seva situació privilegiada i per les vistes que li oferia sobre la ciutat emmurallada i els camps i camins dels voltants. Més encara, si es té en compte que el setge es va produir per la banda de les muralles que donen al mas.
Altres personatges clau de l’exèrcit borbònic en l’assalt de Barcelona són Prosper de Verboom, el tinent general Dillon i el marquès de Silly.
L’11 de setembre, la batalla final
L’assalt final a la ciutat es va produir l’11 de setembre, com és conegut, i va causar milers de víctimes a tots dos bàndols. Es va produir de manera frontal a diversos baluards i bretxes de la muralla. Els combatents de la ciutat van mostrar una oposició ferotge tot i la inferioritat en nombre (19.000 soldats versus 6.000) i en armament, i es van viure força accions heroïques.
Una d’elles la va protagonitzar el conseller en cap de la ciutat, Rafael de Casanova, que va reconquerir el baluard de Sant Pere. En l’acció, però, va resultar ferit i es va haver de retirar de la batalla. Avui, El monument a Rafel Casanova recorda el lloc on va caure ferit, a la confluència de la Ronda de Sant Pere i el carrer d’Alí Bei.
La repressió
Acabada la guerra, la repressió sobre els defensors de la ciutat va ser salvatge. Van ser empresonats la major part dels membres austriacistes més destacats en la defensa de Barcelon, com el tinent mariscal Antoni de Villarroel que va ser empresonat durant onze anys i el general Basset que es va passar la resta de la seva vida a la presó. Moragues va ser executat el 27 de març de 1715 i el seu cap va ser exposat durant dotze anys al portal de Mar.
L’exèrcit borbònic va construir una ciutadella militar per controlar els barcelonins i poguer bombardejar-los quan calgués. Per edificar-la, es va fer servir una cinquena part de l’espai de la ciutat i es van destruir 1000 cases, l’habitatge del 45% de la població barcelonina de l’època, obligant milers de veïns a abandonar la seva llar. No és estrany, doncs, que sigui la Ciutadella, l’indret més odiat històricament pels barcelonins.
Avui, al jaciment arqueològic del Born es pot comprovar fins on va arribar la destrucció i s’hi pot estudiar i reconstruir l’estil de vida dels veïns del barri de l’època. I a la Ciutadella, l’antic magatzem d’armes és avui el Parlament de Catalunya.
Una anècdota significativa. Els intensos bombardejos que va patir la ciutat van fer caure, entre d’altres centenars de construccions, una de les campanes de la Catedral, la campana Honorata. Acabada la guerra, el municipi la va voler substituir però els vencedors no ho van permetre fins el 1763. El motiu és que aquesta campana havia estat l’encarregada de cridar a sometent els defensors de la ciutat. Avui, la seva successora encara marca les hores de la Catedral.
L’exili austriacista
Per tal d’evitar les represàlies dels vencedors, uns 30.000 catalans es van exiliar a Viena, a la cort de l’Arxiduc Carles. Allà, Ramon Frederic de Vilana-Perles s’havia convertit en secretari d’Estat de l’emperador i per aquest motiu va ser l’encarregat de crear la colònia d’exiliats austriacistes anomenada Nova Barcelona, a Sèrbia. Però el projecte no va tenir l’èxit esperat.
Conseqüències polítiques
La victòria de les tropes borbòniques i l’ascens al tron hispànic de Felip V, va suposar l’abolició de les institucions i constitucions catalanes, substituides per les establertes en el Decret de Nova Planta.
