La primera reivindicació popular de la Diada es va fer el 1976, a Sant Boi, al Baix Llobregat, el municipi on les autoritats tardofranquistes van autoritzar de fer-la amb la voluntat de reduir-ne l’abast de la mobilització. Només feia nou mesos i escaig de la mort del dictador. L’endemà, la premsa parlava d’èxit rotund i xifrava la participació entre 80.000 i 100.000 persones però, en realitat, l’espai no permetia una concentració superior a les 30.000 persones.
Només un any després, el 1977, Barcelona va viure la primera manifestació més multitudinària de la seva història. Més d’un milió de persones es van manifestar al llarg del passeig de Gràcia sota el lema “Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia”.
Però la reivindicació popular de la Diada no sempre ha estat multitudinària. Hauran de passar 24 anys perquè la xifra del milió sigui superada. Entre el 1977 i el 2010, la commemoració de l’11 de setembre es caracteritza per la tradicional ofrena floral al monument de Rafael de Casanova, no sempre exempta d’incidents, els actes al Fossar de les Moreres, les protestes ciutadanes a la tarda i en acabar, durant alguns anys, aldarulls al vespre nit.
El punt d’inflexió esdevé a partir del 28 de juny del 2010, data en què el Tribunal Constitucional fa pública la sentència de l’Estatut. Dos anys després, l’11 de setembre del 2012, ja es va superar la xifra de la històrica manifestació del 1977. En aquesta ocasió van ser un milió i mig de persones les que van protestar pels carrers de Barcelona. El 2014, un mosaic massiu va unir la Gran Via i la Diagonal de Barcelona formant una ve baixa. Hi van participar 1.800.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana. Fins al moment, es tracta de l’esdeveniment més massiu de la història a Catalunya.
La relació entre la mobilització al carrer i els resultats de les enquestes d’opinió
Hi ha alguna relació entre el que diuen les enquestes d’opinió (CEO i CIS ) i la mobilització al carrer? Les enquestes revelen que malgrat que les manifestacions han estat massives a partir del 2011, tot i que menys multitudinàries que la de l’11 de setembre del 2014, la preocupació respecte a les relacions Catalunya-Espanya ha crescut de manera significativa, tot i que aquesta preocupació, el 2018, es va reduir en 12,20 punts de percentatge en el cas del CEO, i 16,07, en el cas del CIS respecte a l’any anterior.
En el següent gràfic es sobreposen tres línies. La de color blau representa en percentatge la participació de ciutadans en diverses manifestacions sobre l’anomenat Procés respecte del total de població a Catalunya d’aquell any (en parèntesi, les xifres absolutes de manifestants). La línia vermella representa els ciutadans enquestats pel Centre d’Estudis d’Opinió (organisme depenent de la Generalitat) que consideren les relacions Catalunya-Espanya com a principal problema del país. En groc, el percentatge de respostes dels enquestats del CIS, el Centre d’Investigacions Sociològiques (organisme depenent del ministeri de la Presidència espanyol) d’una pregunta similar a la feta pel CEO.
Com es pot veure, els ciutadans catalans estan més preocupats per les relacions Catalunya-Espanya que no pas la ciutadania de la resta de l’Estat. És a partir del 2017 que la preocupació per l’encaix de Catalunya es dispara, tot i que no pas més que els enquestats pel Centre d’Estudis d’Opinió. També es pot observar que la preocupació no para de créixer a Catalunya des del 2012. El seu punt àlgid va arribar el 2017, any del referèndum, en què el 48,90 % dels enquestats del CEO a Catalunya consideraven les relacions Catalunya-Espanya el principal problema del país. Igualment, també s’observa que, malgrat que la participació i mobilització a la manifestació de la Diada s’hagi reduït en els anys posteriors al 2014, segons dades de la Guàrdia Urbanan, la preocupació respecte a l’Estat, contràriament, es dispara.
