L’edifici que avui ocupa la Fundació Antoni Tàpies, al carrer d’Aragó, 255, va ser durant molts anys la seu de l’Editorial Montaner i Simón, creada per un dels grans arquitectes de la ciutat. Ho explica Maria Sellarès, coordinadora d’activitats de la Fundació Antoni Tàpies.
Un edifici de Domènech i Montaner
L’Editorial la van fundar el 1861 Ramon Montaner i Francesc Simón. La del carrer d’Aragó no va ser la seva primera seu. Abans havia estat en altres emplaçaments, però amb els guanys de l’empresa, els propietaris van comprar el solar del carrer d’Aragó i van encarregar al nebot d’un dels fundadors, Lluís Domènech i Montaner, la construcció de l’edifici.
L’edifici és un dels primers de la ciutat, més enllà de mercats i estacions ferroviàries, que va incorporar una estructura de pilars de ferro. Justament, aquests pilars formen un pati interior que estructura les diferents plantes. En una hi havia la maquinària de l’empresa, molt moderna per a l’època. A l’editorial hi treballaven uns 240 empleats, a banda de dibuixants i gravadors.
La façana
La façana de l’edifici té aspecte, gairebé, de palau. Però al darrera s’hi amagava una fàbrica on es feien tots els processos d’el·laboració del llibre.
La decoració de la façana és una declaració d’intencions del que hi havia dins. A les dovelles de l’arc de la porta principal hi ha escrit el nom de l’editoral, Montaner i Simón. Una mica més amunt hi ha tres medallons de terracota on hi ha escrits els noms de tres estudiosos que utilitzaven els mètodes d’impressió per publicar els seus estudis. Són Malte-Brun, Secchi i Lafuente. El quart medalló es va perdre i avui l’espai és buit. Entre els medallons hi ha uns bustos de terracota amb les figures dels escriptors Milton, Cervantes i Dante. Aquests eren autors que publicava l’editorial.
Edicions de qualitat
Ramon Montaner procedia d’una família benestant de Canet. Abans de crear l’editorial, havia treballat per al seu cunyat, Pere Domènech, un famós enquadernador de llibres. Amb ell va aprendre l’ofici i es va introduir al sector. Justament, un dels aspectes distintius de la primera etapa de l’editorial va ser la qualitat del paper, de les il·lustracions i, sobretot, de les enquadernacions, amb unes portades plenament modernistes.
La producció de la Montaner i Simón era molt alta, ja que també abastia el mercat de Sud-amèrica. Una de les seves obres més famoses és el ‘Diccionario enciclopédico hispano-americano de literatura, ciencias y arte’, publicat entre 1887 i 1899. Tenia 26 volums i, com deia Josep Pla, era present a tots els salons de la burgesia de Barcelona.
En la darrera etapa de l’editorial, hi van treballar personalitats literàries com Pere Calders, Jesús Montcada o Josep Soler i Vidal.
Després de la mort del darrer dels propietaris, el negoci va quedar força debilitat i va tancar en poc temps, el 1981, 120 anys després d’haver-se fundat.
