Durant més d’un segle, la fàbrica tèxtil Fabra i Coats va donar feina a milers de treballadors i va formar part de les vides de tots els veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar.

Una fàbrica de dones

La Fabra i Coats es va fundar el 1903 amb la fusió de la societat anònima successora de Fabra i Portadella i el grup britànic J&P Coats. Per aquesta fàbrica hi han passat unes 30.000 persones. L’any 1982 va tocar sostre, amb uns 4.200 treballadors. Molts d’ells, com en Pere Fernández, avui president dels Amics de la Fabra i Coats, hi van entrar de ben joves i s’hi van estar tota la vida, començant d’aprenents i arribant a tenir càrrecs de més responsabilitat.

Però la Fabra i Coats va ser, sobretot, una fàbrica de dones: quatre de cada cinc treballadors, n’eren.

Per tal de facilitar una mica la vida de les mares treballadores, el 1940 es va inaugurar la casa bressol, amb un centenar de bressols, una sala per alletar i una sala de jocs. Les noies tenien mitja hora al dia per anar a donar el pit. Per arribar a la casa bressol havien de pujar per una escala exterior que recorria la façana de l’edifici. Aquesta escala era coneguda pels treballadors com l’escala de la cuixa, perquè quan les noies pujaven, des de baix estant se’ls veien les cuixes. Els aprenents aprofitaven l’avinentesa per anar a buscar aigua a la font que estava sota mateix de l’escala a l’hora de l’alletament.

Una sirena per marcar el ritme del barri

A una de les torres de la Fàbrica 1 hi havia la sirena que cridava a la feina i, de passada, marcava el ritme de tot el barri. Sonava cinc minuts abans de les 6 del matí per entrar a la fàbrica i, a les 6 h, per començar a treballar. Despertava tot el barri. També ho feia cinc minuts abans de les 10 i a les 10 h. Les noies sortien corrents a comprar l’entrepà a la plaça i tornaven a tota marxa. Després la sirena tornava a sonar cinc minuts abans de les 14, i a les 14 h. Les treballadores sortien cames ajudeu-me, de nou, cap a les botigues i la resta de dones del barri les deixaven passar. Deien: “Ja arriben les de la bata blava”, en referència a l’uniforme de feina.

Els dilluns, sutge al barri

La sala de calderes era on es generava l’energia de vapor fins que la fàbrica es va electrificar. Els diumenges al vespre, la fàbrica engegava les calderes i les mestresses del barri ja sabien que dilluns no es podia fer la bugada perquè l’ambient era ple de sutge. Amb l’arribada del gas, primer, i de l’electricitat, més tard, aquest problema es va solucionar.