A la Sèrbia actual una ciutat anomenada Nova Barcelona. Va ser fundada per Ramon Frederic de Vilana-Perles, un català molt poderós de la cort de l’arxiduc Carles, emperador del Sacre Imperi. Però, per què es va fundar Nova Barcelona? Què en queda, avui?
Una ciutat per als exiliats de la Guerra de Successió
En acabar la Guerra de Successió (1701-1715), milers d’austriacistes dels regnes hispànics, partidaris de l’arxiduc Carles, es van veure obligats a marxar a l’exili. Amb els anys, molts d’ells van anar a parar a Viena, la capital del Sacre Imperi.
L’arxiduc havia de donar resposta a l’allau d’exiliats de la Corona d’Aragó i de la resta de regnes afins, i va ordenar crear una nova ciutat per allotjar-los. Es diria Nova Barcelona. A tal efecte, es van triar uns terrenys d’aiguamolls insalubres i difícils de colonitzar, propietat d’un català que havia fet carrera a la cort imperial, Ramon Frederic de Vilana-Perles, qui es faria càrrec del projecte.
Ramon Frederic de Vilana-Perles, fundador de Nova Barcelona
Ramon Frederic de Vilana-Perles va ser un alt càrrec de les institucions de Barcelona durant la Guerra de Successió. Durant el conflicte, es va guanyar la confiança l’arxiduc Carles d’Àustria, un dels dos pretendents a la Corona hispànica, i es va convertir en la seva mà dreta i secretari personal. El 1713 Vilana va marxar a Viena i allà va esdevenir secretari d’Estat de l’emperador.
Instal·lat a Viena, Ramon de Vilana-Perles va adquirir algunes terres distribuïdes per tot el Sacre Imperi. Va ser en un d’aquests terrenys de la seva propietat, a Sèrbia, a la província de Voivodina, on va fundar la colònia d’exiliats austriacistes anomenada Nova Barcelona.
Fundació i declivi de Nova Barcelona
Nova Barcelona es va fundar el 1735 al poble actual de Zrenjanin, a prop de Novi Sad.
El primer grup d’exiliats hi va arribar el 1735, i cap al 1737 ja hi havia prop de vuit-centes persones. La majoria eren catalans, però també hi havia austriacistes d’altres territoris de la Corona d’Aragó.
Es va regular tot allò que es va considerar important, com la forma de gestió, la manera de construir, allò que s’hi havia de sembrar o la llibertat religiosa.
Però el nou assentament va durar ben poc. Les causes del fracàs van ser diverses, com ara l’avançada edat dels colons, la pesta del 1738, que va causar grans mortaldats, o l’amenaça otomana, molt més present a partir de l’esclat de la Guerra Turca. Es pot dir, doncs, que Nova Barcelona va desaparèixer el 1738, només tres anys després de la seva fundació.
Què en queda de Nova Barcelona?
Actualment, no queda cap rastre de l’existència de Nova Barcelona. Escassament, alguns objectes al museu municipal de Zrenjanin. La desaparició de tot vestigi es deu, sobretot, en un incendi que va devastar la ciutat el 1808.
Però, atenció! Dins el municipi de Zrenjanin hi ha un petit poble de poc més de 3.000 habitants anomenat Perlez que, segons alguns experts, podria estar dedicat a Ramon Frederic de Vilana-Perles, que n’hauria ordenat la construcció el 1752.
