Dones Història Barcelona Silexia

Silèxia (4500-4300 abans de la nostra era). Entre les restes de la necròpoli excavada a l’antiga caserna de Sant Pau del Camp es va trobar la sepultura d’una dona del neolític, a la qual se li va donar el nom de Silèxia. Tenia entre 35 i 37 anys i l’estudi de les restes ha permès saber com vivien en aquella època alguns habitants de la ciutat, que eren pagesos i criaven animals.

7.500 anys d’antiguitat

El doctor en prehistòria i arqueòleg, Miquel Molist, explica en aquest capítol que fa més de set mil anys hi havia a la rambla del Raval el llac del caganer, un llac d’aigua dolça que proporcionava pesca. També hi havia molt a prop el mar i la muntanya de Montjuïc amb recursos salvatges. Un entorn que permetien la caça, la pesca i l’agricultura.

Els primers pagesos al pla de Barcelona

Molist, també comissari de l’exposició “Els primers pagesos de Barcelona”, explicava com l’arribada de la població estable i sedentària a la ciutat, la trobem amb els pagesos al pla de Barcelona, que buscaven un lloc estable per viure, cultivar i tenir animals per domesticar. D’aquesta manera, s’establia una producció de subsistència que permetia el desenvolupament social i cultural.

Entre els animals destaquen els bòvids per la seva aportació càrnia i per la seva aportació ritual vinculada a la força. Els primers pagesos tenien el mar molt a prop i l’estudi ha permès constatar que consumien cloïsses , orades i anguiles.

Des de l’arribada dels primers pagesos al pla de Barcelona, aquest espai ha estat sempre habitat i la continuïtat de civilització ha permès que Barcelona s’hagi convertit en una ciutat mediterrània de referència.

La Silèxia

La Silèxia era una dona de 35-37 anys que gràcies a les noves tecnologies se li va poder reconstruir el rostre. Estava enterrada i el seu estudi va permetre estudiar la seva comunitat. Vivien en famílies extenses, en cabanes construïdes amb troncs, palles i fangs, amb estris com ara sitges que permeten saber com era la seva vida diària.

Les ceràmiques trobades permeten saber les tasques domèstiques i també els gustos estètics de l’època.