L’any 1714, una de les campanes de la Catedral de Barcelona, l’Honorata, va ser destruïda per les bombes de l’exèrcit borbònic durant el setge a la ciutat. Al número 96 de la Rambla hi havia l’antiga foneria de canons, on es va fondre i batejar la campana que va substituir l’Honorata perduda el 1714. Jordi Sacasas, arxiver de la basílica de Santa Maria del Pi, n’explica la història.
Destruïda per una bomba
Durant el setge de la ciutat, el 1714, una bomba va destruir l’estructura de la Catedral on es trobava la campana Honorata. Acabada la guerra, l’exèrcit invasor la va fondre per convertir-la en un canó que apuntava la ciutat. El municipi la va voler substituir, però els vencedors no ho van permetre. El motiu de tanta malvolença és que aquesta campana havia estat l’encarregada de cridar a sometent els defensors de la ciutat.
La segona Honorata
No va ser fins al 1763, quan l’ambient polític ja s’havia calmat una mica, que es va permetre fondre una altra campana. La segona Honorata va ser fosa a la foneria de canons del final de la Rambla, on també va ser batejada el 3 d’agost del 1763. Va ser beneïda pel rector de la basílica del Pi, en substitució del bisbe de la ciutat, que va delegar la funció. El bateig es va fer amb tota solemnitat, amb un cor inclòs.
Un document de l’època recull alguns detalls de l’acte del bateig de l’Honorata: “Lo pes de dita campana és de 204 quintars, 3 arrobes i 5 lliures. I finita dita benedicció, acceptaren un refresc d’aigües compostes i xocolata”.
La campana va ser conduïda a la plaça de Sant Iu, al costat de la Catedral, per un carro de mules. Però allà, tal com era costum de l’època, van ser els nens de la ciutat els que la van pujar al campanar estirant-la amb cordes.
La tercera Honorata
La segona Honorata no va durar gaire dalt del campanar perquè el 1774, amb la primera revolta de les Quintes, la campana va tornar a tocar a sometent, com ja ho havia fet el 1714, i va ser despenjada i destruïda, altre cop, per les autoritats.
L’any 1863, es va fondre una altra Honorata, la tercera, aquest cop a una foneria de Barcelona anomenada Cal Bató. Aquesta campana és la que actualment llueix a la Catedral de Barcelona, juntament amb l’Eulàlia, fosa a la mateixa època. A partir d’aleshores, l’Honorata va deixar de ser la campana de les hores per ser la dels quarts, i l’Eulàlia va prendre el relleu per marcar les hores.
