Fa 300 anys, les famílies de 1.000 cases del barri de la Ribera de Barcelona van haver d’enderrocar-les, pedra a pedra, per la construcció de la fortalesa de la Ciutadella. Les restes arqueològiques del Mercat del Born en són el testimoni.

Cases i carrers

El jaciment arqueològic amb les restes del barri de la Ribera ha quedat aixoplugat durant dècades per l’estructura de ferro de l’antic Mercat del Born. Les restes van aparèixer l’any 2002, durant les obres per instal·lar-hi una biblioteca. Immediatament es van aturar els treballs i es va obrir el debat sobre el futur del jaciment.

Al jaciment actual només hi ha 55 de les 1.000 cases que es van enderrocar. Això fa pensar que si l’excavació seguís cap a qualsevol dels costats, se’n trobarien moltes més. Aquestes 55 cases eren el 17 % de la superfície de la ciutat, però hi vivia el 43 % de la població.

Entre les restes, s’ha identificat la Casa Oliach. Se sap que en el moment de la Guerra de Successió hi vivien cinc famílies. És probable que estiguessin de lloguer i que vinguessin refugiades d’altres cases enderrocades.

També s’ha identificat l’anomenada Casa de la Neu. En aquesta casa hi havia un magatzem per guardar-hi el gel i el glaç que baixava cada dia del Montseny. El gel es feia servir en aquella època per conservar aliments, per refredar begudes i per fer baixar la febre.

Una altra casa amb nom propi és la Casa Buixadors. Pertanyia a una família que es va mudar a Tarragona. En marxar, van llogar la casa a dos cònsols holandesos que van transformar l’antic forn de l’habitatge en un alambí, un sistema per produir vi i destil·lar aiguardent.

A més de les cases, són ben identificables els carrers del barri. Per exemple, el que antigament s’havia anomenat carrer dels Dies Feiners. Amb el temps, en van canviar el nom pel de carrer del Joc de la Pilota, un entreteniment molt popular de l’època, semblant al tenis o al pàdel. Era tan popular que els clients de les tabernes dels voltants sortien amb el got de vi a veure els jugadors.

A les restes del Born també hi ha un fragment del rec Comtal, la canalització que duia l’aigua del Besós a Barcelona des de Montacada i Reixac. Aquella aigua la feien servir els artesans i no era pas per beure. A la ciutat encara hi ha carrers que recorden aquell canal, com el carrer del Rec, el del Rec Comtal, el de la Sèquia Comtal, etc.

Barcelona va viure sis setges al llarg de la Guerra de Successió. En aquells anys, van caure a la ciutat tres bales de canó per cada habitant. No és estrany, doncs, que entre les restes s’hagin trobat un munt de bombes. Ens ho explicava al 2017, Arnau Cobo, historiador.

La història frustrada de la Nova Barcelona, a Sèrbia

En acabar la Guerra de Successió (1701-1715), milers d’austriacistes dels regnes hispànics, partidaris de l’arxiduc Carles, es van veure obligats a marxar a l’exili. Amb els anys, molts d’ells van anar a parar a Viena, la capital del Sacre Imperi. L’arxiduc havia de donar resposta a l’allau d’exiliats de la Corona d’Aragó i de la resta de regnes afins, i va ordenar crear una nova ciutat per allotjar-los. 

Va passar aquí