Josep Moragues i Mas va ser un dels principals herois de la Guerra de Successió a Catalunya. Venia de pagès, de Sant Hilari Sacalm, i era l’hereu del mas Moragues. Es va casar amb la filla del mas Regàs d’Arbúcies. Per mitjà d’aquesta boda, va esdevenir cosí d’un altre austriacista important de la plana de Vic, en Carles de Regàs.
El Pacte dels Vigatans
L’any 1705, Moragues i Regàs van ser signants del Pacte dels Vigatans, considerada la primera acció de guerra de la Guerra de Successió a Catalunya. El 17 de maig de 1705, els vigatans es van comprometre a negociar una aliança amb els anglesos i fer aixecar el sometent a la plana de Vic per ajudar l’arxiduc Carles d’Àustria a desembarcar a Barcelona.
Carles d’Àustria a Barcelona
Cal recordar que Carles II havia mort sense descendència i havia deixat d’hereu Felip de Borbó, el què va provocar la declaració de guerra de la casa d’Àustria. Quan les tropes austriacistes van tenir notícia que l’arxiduc s’acostava a Catalunya, van aixecar una gran partida de sometents i van formar un setge a la part interior de Barcelona. Mentre, la tropa anglo-holandesa arribava a la ciutat per la costa i entre tots dos fronts van formar un setge que el novembre de 1705 va acabar amb el desembarcament de Carles d’Àustria a Barcelona. L’arxiduc seria nomenat rei a Barcelona.
Moragues, a la guerra
L’any 1706, Moragues va ser nomenat capità en grau de coronel, llavors general de batalla, i l’any 1707 va ser destinat com a governador de les fronteres pirinenques. Es va instal·lar a Castellciutat, a les portes de la seu d’Urgell, i es va dedicar a protegir Catalunya de l’ofensiva pirinenca dels exèrcits francesos. La dona de Moragues, Cecília de Regàs, va morir el gener de 1711 i el general es va tornar a casar amb Magdalena de Giralt.
Moragues va ser governador de Castellciutat fins a la capitulació d’aquesta fortalesa, el 28 de setembre de 1713. A la capitulació es va pactar que tots els soldats poguessin tornar en llibertat a Barcelona. Però Moragues va ser traït i això el va fer tornar a la lluita contra els borbons. Cap a principis de 1714, Moragues havia aconseguit reunir una brigada d’uns 500 homes que van lluitar sota les ordres del marquès del Poal com a comandant en cap de l’exèrcit a l’exterior del setge de Barcelona.
Moragues es va encarregar de presentar batalla als exèrcits borbònics al Pallars. Va intentar, sense èxit, ocupar de nou Castellciutat.
Arrestat i executat
El 18 de setembre de 1714, quan va capitular Cardona, la major part de comandaments militars austriacistes van optar per abandonar el país. En Moragues, però, no va marxar a l’exili i va optar per tornar a les terres de la seva dona, a les propietats del Pallars. De seguida van anar a per ell i se’n va adonar que s’havia equivocat tornant. Va intentar escapar-se però les autoritats borbòniques van preparar una batuda i va ser arrestat el 20 de març a prop de Montjuïc.
Moragues va ser jutjat i condemnat a mort. Va ser executat el 27 de març de 1715, probablement al pla de Palau, on hi havia l’esplanada de les forques. No se li van considerar honors militars. El van arrossegar amb uns cavalls per tota la ciutat. El van decapitar. El cap va ser exposat durant dotze anys al portal de Mar. Els braços i les cames els haurien portat al portal de la Trinitat. El cap va ser retirat dos anys després de l’amnistia sorgida del pacte entre Felip de Borbó i Carles d’Àustria a petició de la dona de Moragues.
Actualment, al Fossar de les Moreres es recorda els combatents caiguts en defensa del setge de Barcelona entre el 1713 i el 1714, entre ells, l’oficial més important, el general Moragues. Ens ho explicava al 2019, Francesc Serra doctor en Història Moderna i autor del llibre ‘ Els herois del 1714’.
