Durant la Guerra Civil, la Generalitat va crear una productora de cine per fer informatius i documentals de propaganda. Esteve Riambau director de la Filmoteca de Catalunya i autor del llibre ‘Laya Films i el cinema a Catalunya durant la guerra Civil’ ens ho explicava al 2020.
El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya era a l’avinguda Diagonal, 442 bis. El seu objectiu era desenvolupar tasques propagandístiques a favor de la República i de la pròpia Generalitat, i també fer cinema a partir la creació de la productora de cinema Laya Films, situada al mateix edifici.
Jaume Miravitlles, el comissari de Propaganda, va fer venir de París un amic seu escenògraf que es deia Joan Castanyer, que havia treballat amb Jean Renoir i era amic de Picasso. Castanyer va ser qui va dirigir la política de producció de Laya Films. La productora de la Generalitat, en col·laboració amb el partit comunista, va servir per anar contra dos enemics comuns: el feixisme i els anarquistes, que en aquell moment monopolitzaven el sector cinematogràfic. Els estudis Orphea, els més importants en aquell moment, estaven en mans dels anarquistes.
Producció de documentals
Laya Films va produir documentals de propaganda en els quals es mostrava la vida quotidiana al país, és a dir, la normalitat malgrat la guerra, i els valors que calia preservar davant l’amenaça del feixisme. No va produir ficció, cosa que quedava en mans de les pel·lícules soviètiques que importaven els comunistes. Tot i això, Laya Films va produir la pel·lícula ‘L’espoir’, d’André Malraux, el cineasta que s’havia posat al servei de la República.
Els documentals de propaganda, com a tals, havien de tenir la màxima difusió possible. Castanyer i Miravitlles tenien clar que un dels objectius era la internalització i, per això, els van doblar a diferents idiomes. Els van enviar a les diferents democràcies occidentals per mirar de convèncer-los d’intervenir a la guerra.
Durant els primers mesos de la guerra, el cinema estava en mans dels anarquistes i aquests van boicotejar l’exhibició dels noticiaris de propaganda del govern. La Generalitat va haver de buscar sales que estiguessin a mans dels comunistes per poder passar-los. A partir del 1937 i fins al final de la guerra, els noticiaris ja entraven regularment a totes les sales de Catalunya.
En acabar la guerra, tot el material fílmic de Laya Films va quedar requisat pel franquisme i se’n va anar a Madrid. Però algú, probablement un antic treballador de Laya Films que s’hauria canviar de bàndol, va remuntar el material i el va tornar a enviar cap a Catalunya. Ara és a la Filmoteca de Catalunya.
