L’escriptora Laura Fernández ha guanyat el premi El Ojo Crítico de narrativa del 2021 amb la novel·la ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’, i ens la ve a presentar a l”Àrtic’.
Totes les veus de la sempre inclement Kimberly Clark Weymouth
La nevada i sempre poc acollidora Kimberly Clark Weymouth és famosa per ser l’escenari on té lloc una novel·la anomenada ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’, que va suposar un gran èxit i va enterrar la carrera literària posterior de la seva autora. Tots els veïns de la població viuen del turisme dels seguidors del llibre, que no deixen de visitar-ne la botiga de records.
Però el Bill, que ha heretat l’establiment, ja en té prou de la senyora Potter i dels seus elfs màgics, i només somia a fugir d’un poble on guarda tots els mals records de la mare que el va abandonar i del pare que mai li va fer prou cas. Però marxar de Kimberly Clark Weymouth no serà tan fàcil com sembla…
El Bill només és una de les veus que poblen la nova novel·la de Laura Fernández, un fresc monumental ple de personatges ferits per la vida, abandonats per pares negligents, necessitats d’una mica d’amor, egoistes i maldestres en la seva gestió de les emocions. Per les 600 pàgines de ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’ s’hi passegen escriptors egòlatres a qui ho han de fer tot, venedors de pisos amb un complex d’Èdip molt mal gestionat, ajudants de policia benintencionades i fins i tot fantasmes professionals especialitzats a encantar cases. I tots plegats integren un món riquíssim amb què Laura Fernández ha fet de Kimbrly Clark Weymouth el seu Macondo personal i nevat.
“Jo soc tots els personatges del llibre. En algun moment de la meva vida he sigut com algun tret molt característic de cadascun d’ells. O he pogut ser-ho, també. Hi ha totes les possibilitats. I després hi ha totes les possibilitats de tots els personatges de ficció que porto a dins. Perquè jo vaig llegint de forma compulsiva i veient sèries i pel·lícules i part de tots els personatges es queda dins i després els utilitzo.”
Laura Fernández
Amb ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’, Laura Fernández trasllada molts dels temes que han marcat la seva literatura a un poble inventat, on l’àmplia disparitat de personatges no impedeix seguir sense problemes la narració. L’escriptura està puntejada de parèntesis i paraules en majúscula i en cursiva, que proporcionen una experiència de lectura en què forma i contingut es fusionen. Tot i haver-se publicat a finals d’any, la nova novel·la de Laura Fernández s’ha enfilat a les llistes dels millors llibres del 2021 i marca un punt d’inflexió en la carrera d’aquesta escriptora, que ja és una de les veus més insòlites del panorama literari català.
“Jo crec que tota literatura és literatura del jo, però hi ha maneres d’explicar-te a tu mateix. I som molt llestos per poder-ho fer de maneres molt diferents. I és veritat que llegeixo molta autoficció, m’agrada, però jo seria incapaç d’escriure amb el pit obert sobre la meva vida i, a més, tindria la sensació que no interessaria a ningú.”
Laura Fernández
Les infinites ficcions de Laura Fernández
L’escriptora i periodista terrassenca Laura Fernández va començar a experimentar amb la ficció i les seves infinites possibilitats… quan va entrar a treballar a la revista ‘Súper Pop’. Aquesta anècdota, que podria figurar de ple dret en un dels seus llibres, és una més en una carrera en què, a banda d’escriure en diversos mitjans de comunicació, ha regalat la seva primera novel·la a canvi d’un cafè, ens ha presentat una superheroïna d’estar per casa i ens ha fet riure amb un escriptor de ciència-ficció que s’ha d’electrocutar per fer-se famós.
Ara ha decidit mudar-se a la sempre desplaent Kimberly Clark Weymouth, un poble sempre nevat i poc hospitalari que li ha servit per enfilar-se a les llistes de millor llibre de l’any i guanyar el premi El Ojo Crítico. I per això, encara amb la ressaca de les festes de Nadal, avui la convidem a l”Àrtic’, on sabem que ‘La señora Potter no es exactamente Santa Claus’, però Laura Fernández sí que és tota una reina maga de les lletres…
