Durant l’últim quart del segle XIX, Joan Güell i el seu fill Eusebi van anar comprant parcel·les i finques amb la idea de crear una gran finca familiar d’estiueig. Va ser la finca Güell, ubicada a la zona dels Jardins de Pedralbes i molt més enllà, perquè es tractava d’una finca basta en què l’arquitecte Antoni Gaudí va posar-hi l’empremta: va ser el primer gran encàrrec que li va fer la família Güell.
Ho explica a peu d’obra l’arquitecte Oriol Hostench, director del Màster de Restauració de Monuments de la UPC i membre de la Comissió de Restauració dels Pavellons Güell. De la finca en queda poca cosa perquè “es va anar desmembrant”.
Els motius van ser bàsicament dos: un, que el net de Joan Güell va decidir donar el Palau de Pedralbes al rei d’Espanya —que no tenia una residència oficial a Barcelona—, i, l’altre, que “amb la creació de la Diagonal es van expropiar uns terrenys que van deixar la finca partida en dos”, explica Hostench.
És el primer edifici en què Antoni Gaudí utilitza el trencadís com a solució constructiva de revestiment de superfícies corbes
Avui dia es poden veure diferents fragments d’aquella finca majestuosa, vestigis que perduren entre la zona dels Jardins de Pedralbes, els Pavellons Güell i diverses portes per sota de l’avinguda Diagonal, fet que permet fer-nos una idea de les dimensions que tenia la finca familiar d’estiueig.
Vestigis autèntics i d’altres reconstruïts
La finca tenia tres portes d’accés, i una de les quals no és al seu lloc original: a l’entrada del pàrquing de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB) hi ha una porta “que es va haver d’enderrocar i reconstruir”, explica Hostench.
En canvi, la porta nord —la del drac— i la porta sud —al carrer de Lluís Solé i Sabarís, a tocar de la Facultat de Biologia de la UB— són vestigis autèntics de la finca i obra de Gaudí.
De les primeres grues de l’estat
En l’època en què era comú construir edificis amb bastides de fusta, a principis del segle XX van aparèixer les primeres grues a l’estat: una, que probablement va emprar-se per construir La Pedrera, es troba als Pavellons Güell, juntament amb altres estris emprats en la construcció d’aquella època i que van ser donats pel constructor Josep Bayó i Font.
La primera mostra del trencadís
Gaudí va dissenyar els pavellons destinats a l’estable dels cavalls i al picador amb paret de tàpia d’un metre d’ample i amb sostre paraboloide, detalls que destil·len “absolutament” la signatura característica i inconfusible de Gaudí: “És el primer edifici en què utilitza el trencadís com a solució constructiva de revestiment de superfícies corbes”, explica l’arquitecte.
Núria Garcia Lopez, directora tècnica de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, ens que gestiona els Pavellons Güell fins al 2024, explica que la previsió és que a finals del 2024, s’obrin els pavellons al públic. Mentrestant, s’han de restaurar. Malgrat que és Paisatge Urbà qui gestiona temporalment aquestes edificacions, la propietària n’és la UB.
