Barcelona ha estat lligada al cinema des dels seus inicis. L’aparició d’aquesta nova tècnica i de les possibilitats artístiques i narratives que oferia, no va passar desapercebuda en una ciutat sempre atenta als avenços i a la creació. Es pot dir, doncs, que Barcelona ha estat pionera del cinema. ‘Va passar aquí’ ens convida a recordar alguns dels moments clau del cinema a Barcelona i aquelles fites que l’han convertida en pionera.
La primera projecció
El 10 de desembre del 1896, es va fer al número 18 de la Rambla, a l’edifici on actualment hi ha el Centre Esportiu Municipal Colom, la primera projecció cinematogràfica de Catalunya. Va ser a l’estudi fotogràfic dels Napoleón. Es pot dir, doncs, que en aquest edifici va començar la història del cinema a Catalunya.
Anaïs Tiffon i el seu marit, Antonio Fernández, eren els propietaris de l’estudi Napoleón, on es fotografiaven les elits polítiques i artístiques de l’època. De seguida es van interessar per l’aparició del cinema i van fer contactes a França, especialment amb els germans Lumière, de Lió. Quan, el 1895, els Lumière van fer la primera projecció cinematogràfica, un dels primers espectadors va ser el fill dels Napoleón. Fruit d’aquells contactes, els Napoleón van contractar els serveis dels Lumière per posar en funcionament les projeccions a Barcelona a partir de les pel·lícules que els mateixos germans havien produït.
La primera pel·lícula
Una de les persones que va assistir a la primera projecció cinematogràfica de Barcelona, la dels Napoleón, va ser Fructuós Gelabert. Va quedar tan enlluernat pel que va veure que va decidir dedicar-se al cinema. Gelabert va ser el primer a enregistrar una pel·lícula a Espanya, ‘Riña en un café’, el 1897, una versió personal d’una pel·lícula dels Méliès. Va ser, doncs, el pioner del cinema a l’estat espanyol.
Un altre nom imprescindible dels inicis de la cinematografia catalana és Segundo de Chomón. Aquest aragonès va arribar a Barcelona el 1900 i va començar al món del cinema pintant les pel·lícules a mà, però va destacar sobretot com a creador de films fantàstics.
La primera dona directora d’Espanya
Als orígens del cinema també hi van participar dones, però la seva història ha estat invisibilitzada i oblidada. Una d’elles va ser la barcelonina Montserrat Casals Baqué, més coneguda com a Elena Jordi, la primera directora de cinema espanyol. Per desgràcia, no es conserva cap còpia de l’únic film que va dirigir, ‘Thaïs’, el 1918.
El primer porno
Ja als anys 20, a Barcelona hi havia força productores que feien cinema mut. Destacaven la Hispano, dels germans Baños, la Barcinógrafo, Estudio Films i la Royal Films, també dels germans Baños, que va fer la primera pel·lícula porno d’Espanya. Sembla que aquestes primeres pel·lícules pornogràfiques s’haurien fet per encàrrec del rei Alfons XIII.
L’inici del sonor
El sonor va arribar a Espanya amb els estudis Orphea. Durant dos anys, entre el 33 i el 35, eren els únics d’Espanya que oferien el servei de rodatge de cinema sonor. Estaven situats a la plaça del Pare Eusebi Millan, on ara hi ha un aparcament a l’aire lliure al Parc de Montjuïc, en un edifici que havia estat el Pavelló de la Química de l’Exposició Universal del 1929. Gràcies a això, Barcelona va tornar a ser, com ja ho havia estat els anys 10, però no pas als 20, la capital del cinema espanyol. Els Orphea van desaparèixer en un incendi mai prou esclarit.
La primera directora de sonor
Rosario Pi, una altra barcelonina, va ser la primera dona que va dirigir cinema sonor a Espanya. Va desenvolupar la seva carrera a Madrid on va fundar, l’any 1931, la productora Star Films. La seva primera pel·lícula va ser ‘El gato montés’, 1935, produïda, precisament, als Orphea.
El cinema a casa
Als anys 30, el cinema era tan popular que la gent el volia gaudir a casa. La família Nicolau, dedicada a la fabricació de joguines, va crear un projector de dibuixos animats domèstic que de seguida es va convertir en un èxit: el Cine Nic. L’invent va traspassar fronteres i es va vendre a tot el món.
El cine de propaganda de la Generalitat
Entre el 1931 i el 1936, el cinema català va viure un gran desenvolupament. La Segona República i la restauració de la Generalitat de Catalunya van ajudar a crear una indústria del cinema. Aquesta, per cert, era a mans dels anarquistes. Durant la Guerra Civil, la Generalitat va crear una productora de cinema anomenada Laya Films per fer informatius i documentals de propaganda. La idea era combatre el feixisme, però va servir, de passada, per posar fi al monopoli al sector del cinema per part dels anarquistes.
L’origen del cinema d’animació
Barcelona, malgrat els anys de penúries de la postguerra, també va veure néixer el cinema d’animació a l’estat. ‘Garbancito de la Mancha’ va ser el primer llargmetratge d’animació en color d’Europa. El film es va estrenar el 23 de novembre del 1945 al cine Fémina de Barcelona.
Una de les persones que va treballar a ‘Garbancito de la Mancha’ va ser la Pepita Pardell. La seva carrera posterior va ser llarga i plena d’èxits. Es va dedicar durant anys a fer anuncis de televisió i va participar en la creació d’històries com la sèrie americana de Charlie Brown. Després va passar a treballar a l’editorial Toray amb Rosa Galcerán, una altra de les pioneres del cinema d’animació al país.
El cinema de Hollywood, i Barcelona
Durant els anys 40, 50 i 60, les sales de cinema estaven dominades pel cinema de Hollywood. Curiosament, les grans distribuïdores de Hollywood tenien la seu central a Barcelona. Això va fer aparèixer un nou ofici, el de les repassadores. Aquelles treballadores, totes dones, asseguraven el bon estat de les cintes que arribaven a les sales de cinema i les reparaven, si calia.
Però Hollywood no enviava únicament cintes a Barcelona. Barcelona va ser, el 1963, l’escenari del rodatge d’‘El fabuloso mundo del circo’, protagonitzada per John Wayne, l’estrella del western. La cinta, dirigida por Henry Hathaway, també va comptar amb amb altres figures com Claudia Cardinale.
I si Hollywood va venir a Barcelona, Barcelona també va anar a Hollywood. Uns anys abans de l’aparició de John Wayne per la ciutat, la bailaora Carmen Amaya, nascuda al Somorrostro, ja havia triomfat a la meca del cinema mundial rodant unes quantes pel·lícules als anys 40.
Un altre barceloní que va acabar triomfant a Hollywood va ser Martí Garralaga. Aquest veí de la Sagrera va marxar a fer fortuna a Amèrica com a cantant líric, però va acabar participant a desenes de pel·lícules de Hollywood al llarg de diferents dècades. La seva intervenció més destacada va ser la de cap de cambrers al Cafè de Rick, a ‘Casablanca’.
El primer videoclub d’Espanya
L’aparició del reproductor de vídeo domèstic, a finals dels 70, va ser una revolució. Però a Espanya no hi havia cap establiment de lloguer de pel·lícules. El 1980, Video Instan va obrir les portes i es va convertir, així, en el primer videoclub del país. Amb el temps, es va convertir en un temple per als cinèfils.
De Barcelona, al món
Als anys 2000, el cinema fet a Barcelona es va internacionalitzar. És cert que en les dècades anteriors, un bon grapat de pel·lícules fetes a la ciutat van tenir èxit més enllà de les nostres fronteres. Però amb el nou mil·lenni, les noves escoles de cinema i l’aposta d’algunes productores, es va crear un teixit permanent de produccions i col·laboracions internacionals. Per posar un exemple, ‘REC’ (2007), de Jaume Balagueró, va tenir un gran ressò mundial, una cosa impensable un temps abans per a una pel·lícula de zombis feta aquí.
També en aquesta ocasió, el cinema d’animació va ser cabdal. Als Estudis Grangel, per exemple, s’ha creat la imatge d’algunes de les pel·lícules d’animació més importants de la història: ‘La núvia cadàver’, de Tim Burton; ‘Shrek’, ‘Madagascar’, ‘Kung Fu Panda’ i moltes d’altres.
El primer nominat als Oscar
Antoni Clavé, veí del Raval, va ser el primer espanyol nominat per un Oscar. Clavé va estar nominat l’any 1952 pels decorats i el vestuari de la pel·lícula ‘Hans Christian Andersen’ (‘El magnífic Andersen’), dirigida per Charles Vidor.
Molts anys després, l’any 2007, l’empresa barcelonina DDT Efectos especiales va rebre l’Oscar al millor maquillatge pels personatges d”El laberinto del fauno’.
També el grup Mediapro va veure premiada una de les seves produccions barcelonines amb una estatueta. En aquest cas, l’Oscar va ser per l’actriu Penélope Cruz, coprotagonista de ‘Vicky, Cristina, Barcelona‘ (2008), de Woody Allen.
Poc després, el 2011, ‘Pa negre‘, d’Agustí Villaronga, es va convertir en la primera pel·lícula en català presentada als Oscar en representació d’Espanya.
