La Barcelona moderna de finals del segle XIX va inspirar l’obra del jove Picasso. Fruit d’aquest període de formació, el genial pintor va crear el seu primer estil personal, l’època blava.

De La Corunya a Barcelona

La família de Pablo Picasso, així com va arribar a Barcelona, es va instal·lar als baixos del número 4 del passeig d’Isabel II. S’hi van estar els primers 15 dies de setembre del 1895.

Els Ruiz-Picasso venien de La Corunya, on s’havien estat quatre anys. El pare, Don José, era professor de dibuix de figura i hi havia demanat el trasllat des de Màlaga per una qüestió econòmica. Però la mort de la filla petita de la família, la Conchita, i el clima de La Corunya, els va fer canviar d’aires i anar a Barcelona.

Passada la primera quinzena al passeig d’Isabel II, els Ruiz-Picasso van trobar un pis més gran al carrer de la Reina Cristina cantonada Llauder, al número 4, el 2n, 2a.

En aquest nou pis, Picasso solia pujar al terrat a observar les vistes i pintar. La primera obra de Picasso a Barcelona va ser el retrat dels dipòsits d’aigua dels Porxos d’en Xifré vista des d’aquest terrat.

Etapa de formació acadèmica

Pablo Picasso, que encara no havia fet els 14 anys, va fer dues proves d’accés a l’antiga Escola d’Arts i Oficis i Belles Arts, la Llotja. El pare de Picasso volia que el seu fill triomfés als cercles acadèmics com un gran pintor. Picasso, amb 14 anys, ja havia superat el seu pare. Ho demostra una sèrie de retrats que va fer en aquella època, com el de la tia Pepa. Però el punt culminant en la formació de Picasso van ser les dues obres que va presentar a les dues exposicions de belles arts: a la de Barcelona, “La primera comunión”; i a la de Madrid, “Ciencia y Caridad”, considerada la darrera obra academicista de l’artista.

Els Quatre Gats i el modernisme

Al segon pis de l’antiga Llotja de Mar hi ha el saló dels Cònsols, una gran sala medieval. Aquí hi havia les sales de dibuix, pintura i escultura de l’escola d’art la Llotja. En aquest espai, Picasso va conèixer gent molt diversa, pintors i escultors que van acabar sent els seus amics i que el van introduir en un món artístic molt llunyà al del seu pare. Era el món del modernisme. Amb aquests nous amics, va entrar a Els Quatre Gats, on va conèixer la generació que el precedia: Ramon Casas, Miguel Utrillo, Santiago Rusiñol o Isidre Nonell. Picasso va veure d’aquestes fonts, però no s’hi va quedar.

L’època blava

La Barcelona de finals de segle va estimular molt la creativitat de Picasso. Fruit d’aquest període de formació barceloní, va crear el seu primer estil personal, l’època blava. El seu lloc com a artista estava a les avantguardes.

Picasso va abandonar la Llotja després del curs 1896-97. Se’n va anar a Madrid, a Horta de Sant Joan i a altres indrets fins que, finalment, 10 anys després de la seva arribada a Barcelona, se’n va anar a París.

Vincle amb Barcelona

Picasso va tornar a Barcelona periòdicament i les seves estades a la ciutat van ser freqüents fins al 1939. Després de la Guerra Civil, Picasso va mantenir el vincle amb la ciutat a través del seu millor amic, Jaume Sabartés, la persona que va fer possible el Museu Picasso de Barcelona.