Salvador Seguí, el “Noi del Sucre”, va ser un dels símbols de l’anarcosindicalisme català dels anys 20 i fundador de la CNT. Va ser assassinat la tarda del 10 de març del 1923 al carrer de la Cadena, on avui hi ha la cruïlla del carrer de Sant Rafael i la rambla del Raval. Amb el seu assassinat, el sindicalisme va rebre un fort impacte.

Líder sindicalista

Salvador Seguí va néixer a Lleida. De ben jovenet va treballar en un bar d’un ateneu obrer. Sembla que va ser allà on li van començar a dir Noi del Sucre. Hi ha qui pensa, però, que li ho deien perquè era molt llaminer o per la seva complexió esquifida de petit.

D’adult, va ser pintor de parets i ben aviat va destacar com a sindicalista. Se’l considera un dels fundadors de la CNT, sindicat d’orientació anarcosindicalista. Va adquirir força notorietat per haver liderat, el 1919, la vaga de La Canadenca, de la qual es va treure la jornada de vuit hores.

Va tenir una gran amistat amb Francesc Layret, advocat laboralista, i amb Lluís Companys, posteriorment president de la Generalitat. El 1920 va ser deportat, juntament amb Companys, al castell de la Mola de Maó.

La seva mort va suposar un gran impacte per al sindicalisme català i de la resta de l’estat. Ell era el cap més intel·ligent, més madur, més creatiu i més negociador del sindicalisme.

L’assassinat a trets

La tarda del 10 de març, Seguí va sortir de la reunió que feien cada dia els dirigents del sindicat. Anava caminant pel carrer de la Cadena amb un company, Francesc Comas, “Paronas”, vidrier de Sants. En arribar a la cantonada amb el carrer de Sant Rafael, es van aturar perquè Comas havia d’entrar a un estanc a comprar tabac. Al carrer, tres individus van disparar a Seguí, que va morir a l’acte. Comas va sortir i es va trobar el cos de Seguí estès a terra, sense vida. Els atacants també van disparar-li a ell i va caure malferit. Comas va morir uns dies després.

Amagar el crim

Uns minuts més tard del doble crim, va passar per allà un sindicalista. Va aixecar el sac amb el qual havien tapat el cos mort i va comprovar que era Salvador Seguí. Curiosament, aquest sindicalista va ser detingut acusat del crim, encara que el van deixar anar al cap d’unes hores. No va ser casualitat: el govern civil no tenia cap interès que s’aclarís el crim i gairebé va amagar el cadàver. De fet, va obligar a enterrar el cos de Seguí l’endemà a les nou del matí per evitar manifestacions, cosa que no va poder fer amb l’enterrament de Comas, dos dies després. També algunes tesis atribeuixen l’assassinat al Sindicat Lliure, una organització favorable a la patronal amb ideologia carlista.

N’explicava la història al 2017 en aquest capítol del ‘Va passar aquí’ en Joaquim Ferrer, historiador i escriptor.