Al carrer de l’Encarnació, 12, barri de la Vila de Gràcia, hi ha el conjunt patrimonial de les casetes d’Encarnació. L’alzina que forma part del conjunt és l’arbre més antic de Barcelona i del seu pla, amb 250 anys d’antiguitat. Xosé Senén Rodríguez, membre de l’Assemblea Salvem l’Alzina i les Casetes, n’explica la història.
250 anys davant la masia de ca l’Hortal
L’alzina formava part d’un terreny rústic conegut com el pla del Bonpà, incorporat a la masia encara existent anomenada ca l’Hortal o Can Vidalet. Aquesta masia i el terreny existeixen molt abans que el Palau de la Virreina.
L’edat de l’arbre l’han fixat experts en la matèria, l’endrocronologia. Però, a més, aquest arbre ja surt a plànols de Barcelona del 1845, quan Gràcia era un conjunt de masos. L’alzina era davant del mas Hortal i la devien conservar perquè no els feia nosa, al contrari: l’alzina oferia ombra al bestiar que hi havia al terreny. Al costat tenia un pou i, seguidament, els terrenys de conreu s’estenien en direcció al torrent de les Flors, antigament anomenat torrent del Pecat. Els propietaris de ca l’Hortal han anat parcel·lant i urbanitzant els terrenys rústics de la seva propietat durant tres generacions. Però l’alzina s’ha mantingut a lloc.
El valor de les casetes de l’Encarnació
Les casetes de l’Encarnació van aparèixer a mitjans del segle XIX. Ocupen els números 11, 13, 15 i 17 del carrer. La primera és del 1868. La més moderna és del 1900, comprada per un doctor. El terreny havia estat propietat de l’Hospital de la Santa Creu i, en algun plànol, s’hi havia arribat a projectar l’edificació d’un psiquiàtric.
Una de les cases, la del número 17, té un interès històric afegit, perquè va ser la seu de l’Ateneu Republicà de Gràcia, l’embrió, el 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya. Durant la guerra, la filla de Francesc Ferrer i Guàrdia va ser la presidenta de la secció femenina de l’ateneu.
L’urbanisme d’aquesta part de Gràcia no és típica del barri, amb una plaça central i un traçat de carrers que van a parar-hi. Les casetes de l’Encarnació són uns palauets amb pati al davant i al darrere. Això és poc habitual a la zona, on les cases solien tenir un únic pati a la part posterior.
Les casetes de l’Encarnació han estat a punt de ser endorracdes per fer-hi construccions, però, gràcies a la lluita dels veïns, seran preservades juntament amb l’alzina. Això sí, només se’n podrà salvar la façana perquè l’interior està totalment malmès.
