L’Alicia Mannise ha començat aquest dimecres una nova vida. Així és com ho veu aquesta uruguaiana de 74 anys que va estar a punt de ser desnonada. El bar que tenia amb el seu marit no funcionava i se’l van haver de traspassar. Poc després, i en no poder pagar el lloguer, la propietat els va denunciar per fer-los fora. El seu desnonament estava previst per a les 9 hores del 13 de gener. Un quart d’hora abans la seva assistenta social els va trucar per dir-los que el Govern espanyol l’havia paralitzat per la pandèmia de la covid-19.

Tres dies després els van trucar d’Hàbitat3 per assignar-los un pis de lloguer social situat a la primera planta de l’antiga residència Casa Bloc de Sant Andreu. Mannise afirma que van passar molta angoixa perquè no tenien on anar. “Ens hem passat la vida treballant i aquí no coneixem gairebé ningú”, explica la dona. Ara poden respirar tranquils. Pagaran un lloguer de 62 € i, a banda, rebran ajuts de Serveis Socials per poder menjar.

El cas de l’Emilia és ben diferent. Pateix una discapacitat intel·lectual i ha estat vivint molts anys en una pensió que diu que era insalubre. També ha tingut la sort de rebre les claus d’un pis d’habitatge social i per a ella és “un somni”. Ara no haurà de canviar de pis per dutxar-se o per cuinar i tindrà el seu espai en condicions. Aquestes dues dones, i 15 unitats familiars més en situació vulnerable són les noves inquilines de la Casa Bloc i pagaran un lloguer social, tal com ja s’havia anunciat. Aquests dies s’instal·len en les dues primeres plantes una vegada les han acabatdes de rehabilitar.

Edifici que fomenta la cooperació entre veïns

L’estructura de l’edifici facilita la col·laboració entre veïns i, de fet, aquest va ser el plantejament dels seus arquitectes quan el van construir l’any 1930. Des d’Hàbitat3 afirmen que quan el van rehabilitar-lo ho van tenir en compte. A banda, els inquilins d’aquests habitatges rebran un acompanyament per part de quatre entitats socials.

L’habitatge social, la possible solució del problema de l’habitatge

Es tracta d’un projecte innovador d’habitatge social que segons l’entitat gestora, podria ser una via per solucionar el problema dels pisos. Segons Xavier Mauri, director d’Hàbitat3, assegura que tant l’administració com les entitats privades no tenen més remei que col·laborar si volen fomentar la creació d’habitatge social.

Aquest edifici va ser la residència de vídues i orfes de l’exèrcit més de 70 anys. L’any 2016 la Generalitat en va recuperar la propietat i va cedir la gestió dels dos primers pisos a la Fundació Hàbitat3. A la resta de plantes també hi viuen persones amb risc d’exclusió social.