El president Macià va ser l'encarregat de posar la primera pedra de la Casa Bloc el març de 1933. El projecte estava pensat per allotjar els obrers que treballaven a les grans indústries de Sant Andreu i a les seves famílies. La Generalitat va encarregar el disseny dels edificis als arquitectes racionalistes del Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània PAU VINYES, historiador "És un edifici singular. Perquè no s'havia pensat mai en un edifici social comunitari per a obrers d'aquestes característiques. Són dúplex, la part de baix es va pensar com a estança familiar. Hi havia el menjador, la terrassa, la cuina i el bany. I la part de dalt del dúplex estaven les habitacions." La Guerra Civil va paralitzar l'acabament del projecte. La Diputació de Barcelona dels anys 40 el va reprendre, però amb alguns canvis. La cooperativa, la biblioteca i la piscina pública no es van construir. En canvi, es va alçar un edifici que no formava part del projecte inicial. PAU VINYES, historiador "Es construeix aquest edifici fantasma que és un edifici que no té res a veure amb l'estructura original. És un nyap. I allà hi van anar a viure també vídues de policies i de militars. I van haver-hi unes quadres de cavalls als baixos." La Casa Bloc es va rehabilitar a partir de l'any 2000 i el complex arquitectònic va recuperar la forma de “s” original el 2008, amb l'enderroc de l'edifici fantasma. Dos anys més tard, l'únic pis que quedava sense remodelar es va convertir en un pis museu. L'habitatge conté materials i objectes originals dels anys 30 i està gestionat pel Disseny Hub Barcelona.

La Casa Bloc va ser una idea de la Generalitat republicana de construir habitatges per als obrers. El març de 1933 el president Francesc Macià en va col·locar la primera pedra i les obres de construcció es van allargar fins a 1936, quan l’esclat de la Guerra Civil Espanyola va fer aturar-les, tot i que només en quedaven alguns detalls.

Aquest conjunt de cinc blocs d’habitatges, ubicat al passeig de Torras i Bages, es va aixecar a Sant Andreu per tres raons diferents. D’una banda, aquest barri era una zona industrial, ja que hi havia diverses indústries, com la Fabra i Coats o La Maquinista Terrestre i Marítima. A més, el passeig de Torras i Bages era considerat el nou Eixample i un dels consellers de la Generalitat, Josep Dencàs, era andreuenc.

Els pisos eren innovadors per la funció i per l’arquitectura. D’una banda, estaven pensats com a espais comunitaris. De fet, estava previst que s’hi fes una cooperativa, una biblioteca i una piscina. Respecte a l’estil arquitectònic, els autors van ser Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana. Tots tres pertanyien al col·lectiu GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània). Aquesta entitat basava les seves obres en l’estil racionalista i modern present a Europa. La Casa Bloc té forma de essa i cada habitatge és un dúplex. A la part baixa hi ha l’estança familiar i a dalt, les habitacions. A més, gràcies a la forma de la Casa Bloc, a tots els habitatges els toca el sol.

Després de la Guerra Civil, la Diputació de Barcelona va aconseguir-ne la titularitat i el règim franquista va acabar les obres. El 1948, per tal d’allotjar les famílies dels policies nacionals, es va construir un altre bloc d’habitatges conegut com l’edifici fantasma. El 2008 aquest edifici es va enderrocar.

Durant més de mig segle no es va fer cap millora, fins que el 1997 es va signar un conveni entre l’Institut Català del Sòl, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament per rehabilitar la Casa Bloc. A més de fer millores als ascensors i l’estructura, també es van rehabilitar els pisos. Tots menys un, perquè el llogater s’hi va negar. Aquest habitatge, l’1/11, s’ha convertit avui en dia en un pis museu. L’Institut de Cultura de Barcelona va recuperar l’aspecte original d’aquest dúplex de 60 metres quadrats i des de 2012 que es pot visitar.