Aquest dijous fa un any de l’operació policial del 20 de setembre, el dia en què la Guàrdia Civil, per ordre del Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, va escorcollar el Departament d’Economia i també els departaments de Governació i d’Afers Socials i Exteriors, altres seus de la Generalitat com el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), despatxos no oficials i domicilis particulars.
En total, es van fer 41 escorcolls i una quinzena de detencions. La majoria eren càrrecs propers al Govern com la mà dreta de Junqueras, Josep Maria Jové, o el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, però també altres responsables del govern i d’empreses com ara l’empresari de la impremta de Bigues i Riells, on el mateix dia la Guàrdia Civil va comissar prop de 10 milions de paperetes del referèndum.
Primera acusació contra els Jordis i els Mossos
Més enllà de l’operació policial i la mobilització ciutadana de protesta, els fets del 20-S constitueixen la primera acusació formal contra el procés. Al cap de dos dies, la fiscalia va presentar una denúncia per sedició, a partir de la qual l’Audiència Nacional va investigar i enviar a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart —de les entitats sobiranistes— i va investigar el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent responsable del dispositiu, Teresa Laplana.
Pel que fa a Cuixart i Sànchez, que estan a la presó des del 16 d’octubre, la magistrada Carmen Lamela els va acusar d’erigir-se com a interlocutors demostrant poder moure la massa per als seus objectius polítics. Aquest control, deia Lamela, no el van utilitzar mai per desconvocar o diluir la concentració. Les defenses neguen totalment l’acusació i asseguren que a la nit els dos presidents van demanar als ciutadans que marxessin i van mediar amb la policia per facilitar la tasca judicial.
Al major Trapero i a la intendent Laplana, l’Audiència Nacional els acusa d’inacció. Considera que la policia catalana no va evitar que la multitud, de forma pública, es concentrés tumultuosament per impedir o dificultar greument l’ordre judicial. Diu que, lluny d’actuar, van limitar-se a aparentar que no podien fer res.
A punt de judici
Sobre l’acusació del 20-S i després amb el referèndum de l’1 d’octubre, l’Audiència Nacional està a punt d’enviar a judici la cúpula dels Mossos per sedició i organització criminal igual que el Tribunal Suprem, que també jutjarà el govern Puigdemont, la Mesa del Parlament i Sànchez i Cuixart pel procés. En aquest cas, l’acusació principal és el delicte de rebel·lió, el més greu del Codi penal espanyol.
