La magistrada Carmen Lamela de l’Audiència Nacional ha comunicat personalment aquest dilluns al matí al major dels Mossos i excap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero i a la resta de l’excúpula del cos que els envia a judici pels delictes d’organització criminal i sedició. Ha estat un tràmit de mer formalisme, ja que tots han estat molt pocs minuts dins l’Audiència Nacional i han sortit poc després. Lamela els ha comunicat per quins delictes estan acusats i no hi ha hagut preguntes ni tampoc declaracions dels acusats.

Els primers en arribar han estat l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, que ha entrat amb el seu advocat Jaume Alonso Cuevillas, i l’exdirector del cos Pere Soler. Poc després, ho ha fet el major Josep Lluís Trapero que ha sortit de l ‘Audiència Nacional al cap de cinc munits. L’advocat Cuevillas ha criticat, a través del seu compte oficial de Twitter, que ha estat un tràmit “inútil que demostra l’anacronisme d’un sistema judicial decimonònic”.

Pel que fa la intendent Teresa Laplana, processada per un delicte de sedició per les concentracions del 20 de setembre, no ha anat a Madrid per rebre la interlocutòria, sinó que l’ha rebuda per videoconferència. En el tràmit d’aquest dilluns, Lamela els ha comunicat formalment els delictes pels quals els envia a judici. Processa l’excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, per un delicte d’organització criminal i dos de sedició pels fets del 20 de setembre i també per l’1-O. També envia a judici l’exdirector dels Mossos Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior César Puig per organització criminal i, en el seu cas, només per un únic delicte de sedició pels fets de l’1-O.

Trapero recorre el processament

La defensa del major Trapero ha presentat un recurs contra la interlocutòria que el processa pels delictes d’organització criminal i dos delictes de sedició pel 20-S i l’1-O. En l’escrit, de 34 pàgines i el qual ha tingut accés betevé, s’explica que el 27 d’octubre, després de la declaració d’independència, el major va posar el cos a disposició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i de la Fiscalia Superior de Catalunya. Concretament els va enviar dos correus electrònics on deia que la policia catalana “es posava a disposició tant del TSJC com de la Fiscalia Superior amb la finalitat de donar compliment a les ordres que es poguessin derivar” en relació a la DUI. Afegia també que els Mossos continuarien garantint la seguretat ciutadana i l’ordre públic a Catalunya.

En el recurs, també nega que la cúpula dels Mossos estigués conxorxada amb el govern de Puigdemont per aconseguir la independència i remarca que el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, és qui era l’encarregat de dirigir l’operació policial contra el referèndum.