13 persones aniran a judici acusats de rebel·lió, entre els quals Carles Puigdemont, vuit consellers del govern destituït pel 155, els líders de les entitats sobiranistes, Carme Forcadell i Marta Rovira. El magistrat, Pablo Llarena, ha decidit processar-los pels delictes més greus pels quals els investigava. De tots els que estaven inclosos en la causa, només Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras esquivaran el judici.

Els membres del govern destituït que aniran a judici per rebel·lió són Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Toni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí i Raül Romeva. Una llista a què s’hi han de sumar també Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que estan en presó preventiva des del 16 d’octubre, a més de Carme Forcadell i Marta Rovira, que aquest divendres ha decidit no comparèixer al Suprem.

A més del delicte de rebel·lió, el magistrat també atribueix a Puigdemont, Junqueras, Forn, Turull, Rull, Comín, Bassa, Ponsatí i Romeva un delicte de malversació de fons. Per aquest mateix delicte també envia a judici cinc exconsellers més: Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret, als quals també acusa de desobediència.

A banda de Forcadell, als altres cinc exmembres de la mesa processats, Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet. ha decidit processar-los per desobediència. És el mateix delicte que atribueix a les dues integrants de la CUP fins ara investigades, Anna Gabriel i Mireia Boya.

Als 14 exmembres del govern Puigdemont els ha imposat una fiança de responsabilitat civil de 2,1 milions d’euros, que hauran de pagar solidàriament. De moment, només han quedat fora de la causa Artur Mas, Marta Pascal i Neus Lloveras.

L’ordre de processament, en mà als advocats

El magistrat que investiga la causa havia citat aquest divendres els representants legals dels 28 investigats per notificar-los la interlocutòria de processament, és a dir, per comunicar-los a qui envia a judici i per quins delictes. Es tracta d’un acte formal que, per norma general, es fa de manera telemàtica, però que, a causa de la importància del procés, Pablo Llarena ha decidit fer de manera presencial. D’aquesta manera vol evitar filtracions o problemes en l’enviament.

L’ordre de processament s’ha entregat als lletrats dels investigats el mateix dia en què estaven citats sis dels encausats per revisar la seva situació personal. Llarena volia repensar-se si Turull, Rull, Romeva, Bassa, Forcadell i Rovira -que no hi ha acudit- haurien d’estar en presó preventiva.

Encara que Llarena també hagi processat els investigats que es troben a l’estranger i que, per tant, no han atès els seus requeriments, no podria tirar endavant el judici si no hi compareixen. Seria el cas, de Carles Puigdemont, Toni Comín i Meritxell Serret, que es troben a Bèlgica, Clara Ponsatí, que s’ha traslladat a Escòcia, i Anna Gabriel, que és a Ginebra.

Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart continuaran a la presó

En la mateixa interlocutòria de processament, el magistrat Pablo Llarena ratifica la presó provisional imposada a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Un cop processats, creu que hi ha risc de fuga, “que es configura en ocasió de les greus responsabilitats que, sense seguretat però amb fermesa, es reflecteixen mitjançant una instrucció culminada en allò essencial”.

D’altra banda, Llarena també ho argumenta pel risc de reiteració delictiva, que es ja va considerar que hi havia quan se’ls va enviar a la presó i també quan va decidir denegar-los les diverses peticions de llibertat, la darrera aquest dijous.

Fixa noves compareixences

A les interlocutòries de processament, Llarena també ha fixat data per a una nova compareixença dels ja processats que, en aquest cas, hi hauran d’assistir obligatòriament en persona, i no només els seus advocats. Seran per als dies 16, 17 i 18 d’abril. Se’ls cita de nou pel que s’anomenen declaracions indagatòries, vistes molt breus  on els se’ls comunica personalment la nova situació processal.

Un cop dictada la interlocutòria de processament, la fiscalia té ara l’opció de tornar a demanar les ordres de detenció internacionals per a aquelles persones incloses en la causa i que són a l’estranger. De fet, el ministeri públic ja va avisar que tenia intenció de fer-ho.