Ada Colau, alcaldessa
Font: Ajuntament de Barcelona

Les eleccions municipals de Barcelona del 2015, celebrades el diumenge 24 de maig, van suposar grans canvis a l’Ajuntament. La irrupció de Barcelona en Comú i l’entrada de Ciutadans i la CUP van capgirar el panorama municipal. Es va passar de cinc a set grups municipals i el bipartidisme semblava un concepte totalment superat. Les noves forces van guanyar presència i gairebé tots els partits tradicionals van perdre suports.

Però aquestes noves formacions no només van fer-se un lloc. Un partit que no havia concorregut mai a uns comicis, hereu d’un moviment popular, Barcelona en Comú, va guanyar les eleccions i va convertir la seva cap de llista, Ada Colau, en la primera alcaldessa de la ciutat.

Els comuns van governar la ciutat en minoria fins a un any després de les eleccions. El maig del 2016 van anunciar un pacte de govern amb el PSC, que va tornar a col·locar els socialistes al govern municipal cinc anys després. El pacte, però, va durar només un any i mig i es va trencar el novembre del 2017.

A continuació, et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 2015.

El triomf de BComú i el retrocés dels partits tradicionals

BComú va aconseguir en la seva estrena 11 regidors. Més de 175.000 electors van confiar en la nova formació, liderada per Ada Colau.

CiU, per la seva banda, va retrocedir respecte als resultats del 2011, que havien fet alcalde Xavier Trias. Es va quedar amb 10 regidors i a més de 17.000 vots dels comuns. Trias, que tornava a ser-ne el candidat, va passar a l’oposició després d’un mandat al capdavant de l’Ajuntament.

El creixement de Ciutadans (Cs) va ser el més pronunciat de tots: de prop d’un 2 % de vots l’any 2011, va passar a obtenir l’11,03 % dels vots i cinc regidors. Carina Mejías en va ser la candidata.

ERC va ser l’únic partit dels tradicionals —presentava candidatura des del 1979— que va créixer l’any 2015. La llista encapçalada per Alfred Bosch va aconseguir cinc regidors, tres més que quatre anys enrere.

El PSC, amb Jaume Collboni estrenant-se com a candidat, va registrar els pitjors resultats de la seva història. Va perdre set regidors i es va quedar amb quatre. Els resultats havien anat decreixent des del 1999, any en què va treure un dels seus millors resultats.

Va retrocedir també el PP, que va passar de nou regidors a tres. La llista encapçalada per quarta vegada per Alberto Fernández Díaz va igualar en regidors el mal resultat obtingut a les eleccions del 1987.

Finalment la Candidatura d’Unitat Popular, la CUP, va aconseguir representació a l’Ajuntament amb el 7,42 % del vot vàlid (el 5 % marca el llindar per poder obtenir escons) i tres regidors. La candidatura ho havia intentat sense èxit l’any 2011 però aquest cop la llista liderada per María José Lecha es va fer un lloc al ple.

Canvi de color als districtes: els del PSC passen als comuns

El gran canvi que va provocar la irrupció de BComú es va traslladar als districtes, especialment a aquells que tradicionalment votaven majoritàriament el PSC. Tots els districtes on s’imposaven els socialistes van passar a mans de BComú. Especialment destacable és el cas de Nou Barris, el feu indiscutible del PSC, on els comuns van guanyar l’any 2015 amb el 33,9 % dels vots davant del 16,3 % que va obtenir el PSC. De totes maneres, va continuar sent el districte on el PSC va obtenir el millor resultat.

Per la seva banda, CiU va mantenir amb una certa comoditat els districtes que tradicionalment l’havien votat com a primera força: Sarrià – Sant Gervasi, les Corts, l’Eixample i Gràcia.

Creix la participació

La participació va remuntar l’any 2015 i es va situar al 60,59 %, 7,5 punts per sobre de la que hi havia hagut l’any 2011, un any amb una abstenció especialment alta.

Per districtes, es van mobilitzar més Sarrià – Sant Gervasi (66,29 %) i les Corts (65,47 %) i hi va haver més desafecció a Ciutat Vella (amb una participació del 47,4 %) i Nou Barris (55,41 %).

El ple més paritari

El primer govern municipal amb una dona al capdavant de l’alcaldia va ser també el ple més paritari de la història, tot i que les dones no superaven els homes. El 2015, van resultar electes 20 regidores i 21 regidors.

Comparteix a: