Les eleccions municipals de Barcelona del 2019 es van celebrar el diumenge 26 de maig i el resultat va ser pràcticament un empat tècnic entre Esquerra Republicana i Barcelona en Comú. Van igualar en nombre de regidors, però ERC va superar per menys de 5.000 vots els comuns.
El triomf a les urnes, però, no va portar el candidat Ernest Maragall a l’alcaldia. Va ser Ada Colau qui va repetir mandat després de ser investida amb els vots del PSC, amb qui va signar un pacte de govern, i amb tres vots de Barcelona pel Canvi. Per primera vegada a Barcelona, l’alcaldia la va ocupar un candidat d’una llista que no era la més votada.
Inicialment, el ple disposava de sis grups municipals però el grup de Barcelona pel Canvi es va escindir entre Ciutadans, Valents i, posteriorment, una regidora no adscrita.
A continuació, et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 2019.
Els millors resultats d’ERC i els pitjors de Junts i PP
L’any 2019, ERC va aconseguir en l’estrena d’Ernest Maragall com a candidat, els millors resultats de la seva història. Va doblar el nombre de regidors aconseguits quatre anys enrere i va guanyar les eleccions.
Només 4.696 vots en el recompte definitiu van separar BComú d’ERC en el segon cop que la nova formació es presentava a les municipals. I ho va fer de nou amb Ada Colau com a cap de llista, que va retrocedir lleument fins als 10 regidors.
Jaume Collboni va liderar per segona vegada el PSC, que va aconseguir situar-se com a tercera força amb vuit regidors. Va doblar els que havia aconseguit l’any 2015, el pitjor registre pels socialistes.
La coalició Barcelona pel Canvi – Ciutadans (Cs) va donar bons resultats a la llista encapçalada per Manuel Valls. Va sumar un regidor però va retrocedir fins a ser la quarta formació en el ple.
Junts, marca sota la qual es va presentar l’antiga Convergència i Unió, va patir un important retrocés. De fet, va registrar el pitjor resultat de la seva història, amb cinc regidors. El cap de llista va ser Joaquim Forn, amb la particularitat que el candidat estava empresonat arran del judici del procés. La número 2, Elsa Artadi, va exercir en el seu lloc el lideratge en campanya.
El PP també va registrar el pitjor resultat de la seva trajectòria política a Barcelona. El candidat independent Josep Bou va aconseguir dos regidors amb el 5,01 % dels vots; només a uns quants vots de quedar fora de l’Ajuntament (el tall per aconseguir representació que marca la llei electoral és del 5 %).
Amb el 3,89 % dels suports, la CUP, amb Anna Saliente de cap de llista, no va obtenir cap regidor i va perdre la representació que havia tingut en el mandat anterior.
Un mapa de colors als districtes
L’any 2015 els districtes s’havien pintat de dos colors, els de Barcelona en Comú i CiU. Anteriorment i en tots els casos, el mapa de districtes havia reflectit el bipartidisme (PSC/CiU) imperant. L’any 2019, però, quatre colors van dibuixar la ciutat.
El PSC es va mantenir com a partit guanyador a Nou Barris. En totes les cites electorals, tret de la del 2015 que va ser per als comuns, aquest districte havia votat socialista.
Barcelona en Comú, de la seva banda, va perdre Nou Barris però va mantenir els altres quatre districtes on havia guanyat les últimes eleccions: Ciutat Vella (on es va imposar indiscutiblement), Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Sant Martí.
Dels quatre districtes que tradicionalment votaven CiU (ara Junts), tres es van passar a ERC; Gràcia (amb un empat tècnic amb BComú), l’Eixample i les Corts. A Sarrià – Sant Gervasi, que en totes les eleccions posteriors a la dictadura havien guanyat els nacionalistes, ho va fer en aquesta ocasió Ciutadans amb un marge ampli. Això sí, Junts es va mantenir com a segona força.
Una participació alta
La participació l’any 2019 va ser alta. Un 66,17 % dels electors van acudir a les urnes, 5,5 punts per sobre de les eleccions anteriors i a menys de tres punts de la participació rècord del 1987.
Per districtes es van mantenir les posicions dels més i menys participatius: Sarrià – Sant Gervasi (72,47 %) i les Corts (72,27 %) a la franja alta i a la baixa, Ciutat Vella amb el 52,86 % de participació.
La llista més paritària
L’any 2019, de les 984 persones que conformaven les llistes electorals, 476 van ser dones, el 48 %. Entre els noms electes, però, el percentatge va baixar al 46 %; 19 regidores i 22 regidors.
