eleccions municipals 2011 barcelona
foto: Arxiu betevé

Les eleccions municipals de Barcelona del 2011, celebrades el diumenge 22 de maig, suposen el gran canvi al govern de la ciutat de Barcelona. Després de 32 anys de govern socialista, tots els mandats posteriors a la dictadura, Convergència i Unió va guanyar les eleccions i Xavier Trias va ser escollit alcalde amb els vots de CiU i ERC. Va ser un govern en minoria que va comptar amb suports puntuals d’ERC, PSC i PP.

Aquests comicis també seran recordats pel canvi en el nombre de regidors que es va produir gairebé dos mesos després de la jornada electoral. El Tribunal Constitucional va donar un regidor més al Partit Popular en detriment de CiU després de donar per vàlids uns vots que havien estat considerats nuls.

Les eleccions es van produir amb l’acampada del 15-M a la plaça de Catalunya en marxa, la protesta dels “indignats“, un moviment que en les eleccions posteriors del 2015 va tenir representació política.

El ple va continuar al mandat 2011-2015 com els últims anys, amb cinc grups municipals. A continuació, et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 2011.

Eleccions municipals del 2007 a Barcelona: Jordi Hereu, reelegit alcalde; però CiU retalla distàncies
Consulta’n tots els resultats, també per districtes

El “sorpasso” de CiU i un regidor més per al PP

La tendència alcista de CiU de les últimes eleccions va acabar concretant-se amb el “sorpasso”. Després de tres intents, Xavier Trias, va aconseguir sobrepassar el PSC per 40.000 vots de diferència. CiU va aconseguir 14 regidors (15 la nit electoral, tot i que posteriorment en va perdre un a favor del Partit Popular).

El PSC, liderat per qui era aleshores l’alcalde, Jordi Hereu, va empitjorar els resultats del 2003 i 2007. Va aconseguir 11 regidors, el pitjor registre fins al moment. Per primer cop, un alcalde de la ciutat va continuar al ple, però a l’oposició.

Eleccions municipals del 2023 | Totes les notícies
Últimes notícies i tot el que cal saber sobre les eleccions municipals del 2023 a Barcelona, que se celebraran al maig

El PP, de nou amb Alberto Fernández Díaz com a candidat, va aconseguir el millor resultat de la seva història, amb nou regidors. El novè escó va estar en discòrdia fins a mitjans de juliol. Els populars van demanar al TSJC la validesa de 57 vots considerats nuls i el tribunal va donar la raó al PP, però després va rectificar. Un recurs al Constitucional va acabar sentenciant que el PP es quedava amb nou regidors.

El relleu al capdavant d‘ICV, amb Ricard Gomà com a cap de llista, va anar acompanyat d’un èxit a les urnes. Amb cinc regidors es va consolidar com a quarta força a l’Ajuntament de Barcelona.

Jordi Portabella va repetir per quarta vegada com a cap de llista d’ERC, que aquest cop es va presentar amb la marca Unitat per Barcelona, però va perdre suports. Es va quedar amb dos regidors i el 5,59 % dels vots (per obtenir representació a l’Ajuntament cal un 5 %).

El 2011 va ser l’estrena de la CUP a Barcelona. Es va quedar molt lluny d’obtenir representació al ple amb menys del 2 % dels suports. Amb un nombre de vots similars, i amb un retrocés de dos punts respecte al 2007, any en què es van estrenar, va quedar Ciutadans.

Cinc districtes per a CiU

Per primer cop a la història es va produir un empat dels partits guanyadors als districtes: cinc van ser per a CiU i cinc, per al PSC.

Sants-Montjuïc, que fins al moment havia tingut el PSC com a primera força, va passar a mans dels convergents, això sí, per menys de 300 vots.

La participació creix, però poc

La participació de les eleccions del 2011 va ser una de les més baixes. Es va situar al 52,99 % i va superar en tres punts la del 2007, la més baixa registrada mai.

De nou, i com passava des de les eleccions del 1983, Sarrià – Sant Gervasi va ser el districte amb la participació més alta (61,62 %) i Ciutat Vella, amb la més baixa (41,75 %).

Un retrocés en la paritat

Dels resultats de les eleccions del 2011 en van sortir 25 regidors i 16 regidores, dues menys que quatre anys enrere.

Destaca també el fet que la llista de CiU és pràcticament igual als noms presentats a les eleccions del 2007. A més, Joan Laporta, expresident del Barça en aquell moment, es va convertir en regidor d’ERC, i les llistes d’ICV comptaven en el número quatre amb Janet Sanz.