Les eleccions municipals del 1983 a Barcelona es van celebrar el 8 de maig d’aquell any i van ser les segones després de la dictadura franquista. A Barcelona, el PSC va arribar a fregar la majoria absoluta amb la llista encapçalada per Pasqual Maragall. El candidat ja s’havia convertit en alcalde de la ciutat l’any 1982, quan Narcís Serra va deixar el càrrec per ocupar la cartera de defensa a Madrid, després del triomf de Felipe González.
Maragall va ser investit alcalde amb els vots del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), amb qui va governar en coalició. El consistori estava format per quatre grups municipals, un menys que l’any 1979. Et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 1983.
El PSC, amb 21 regidors
El PSC va aconseguir 21 regidors, i va fregar la majoria absoluta, que aleshores se situava als 22 regidors, ja que se n’escollien 43, dos més que actualment.
Les eleccions van otorgar la segona posició a Convergència i Unió (CiU) que, encapçalats per Ramon Trias Fargas, va aconseguir 13 regidors. La formació va millorar així en cinc seients els resultats obtinguts quatre anys enrere.
Aliança Popular, hereva de Coalició Democràtica i precursora del PP actual, que al 79 es va quedar fora de l’Ajuntament, va passar de tenir menys de 24.000 vots a tenir-ne més de 116.000. La llista, liderada per Alexandre Pedrós, va entrar al consistori amb sis regidors.
Finalment, el PSUC, amb Jordi Solé Tura com a cap de llista, va empitjorar els resultats del 79 i va perdre sis regidors amb menys del 7 % dels vots.
ERC, amb Joan Hortalà de nou al capdavant, va perdre els dos regidors que tenia i va quedar fora de l’Ajuntament. La UCD, que fins aleshores tenia vuit regidors, s’havia dissolt a tot l’àmbit estatal un any abans, el 1982. Una formació hereva dels centristes, el Centre Democràtic i Social, no va arribar a convèncer l’any 1983 ni l’1 % de l’electorat i per tant va quedar molt lluny d’obtenir representació a l’Ajuntament.
El resultat als districtes
La millora dels resultats del PSC no es va reflectir als districtes, que sí que van evidenciar l’avenç de CiU. Si el 1979, nou districtes van ser per als socialistes, el 1983, el PSC va guanyar en set i CiU es va imposar en els altres tres. La coalició de Convergència i Unió va mantenir Sarrià – Sant Gervasi, però també es va imposar a les Corts i a l’Eixample.
Tot i això, paga la pena destacar que en alguns feus el PSC va aconseguir més del 50 % dels vots. Això va passar a Sants – Montjuïc, Sant Andreu, Horta-Guinardó, Ciutat Vella i a Nou Barris, on es va assolir el suport rècord del 65,9 % dels vots.
Una participació alta i mobilització del vot de Convergència i Unió
Les del 1983 van ser unes eleccions amb una participació alta. A tota la ciutat es va situar al 65,94 %, dotze punts per sobre de la que hi havia hagut l’any 1979. Per districtes, els votants es van mobilitzar més a Sarrià – Sant Gervasi, el districte amb la participació més alta no només d’aquesta cita en concret, sinó de totes fins a l’actualitat, amb un 74,6 % de votants. Ciutat Vella va ser on la participació va ser més baixa, però malgrat això es va mobilitzar un 61,3 % de l’electorat, 13 punts per sobre que l’any 1979.
Una llista amb Joan Clos i quatre regidores electes
Les eleccions van fer créixer molt lleument la paritat. El 1979 hi havia hagut tres dones a la corporació municipal. El 83, quatre dones van resultar regidores electes; tres a la llista del PSC i una a la de CiU. Tot i això, si el 1979 van anar a llistes electorals 217 dones, el 1983, ho van fer menys, 150. L’avenç per tant, a més d’imperceptible, és molt discutible.
Com a curiositat, entre els regidors electes del PSC, i en última posició (el número 21) hi havia Joan Clos, que es convertiria uns quants mandats més endavant en successor de Pasqual Maragall i alcalde de Barcelona.
