Les eleccions municipals del 1979 a Barcelona van ser les primeres que es van fer a la ciutat després del franquisme. Es van celebrar, concretament, el dimecres 3 d’abril. A Barcelona, una victòria rotunda del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) va convertir Narcís Serra en alcalde. Va ser investit gràcies al Pacte de Progrés acordat pel PSC, el PSUC, CiU i ERC.
Aquest pacte va governar la ciutat, però una forta crisi l’octubre del 1981 va trencar aquest acord. CiU i ERC van passar a l’oposició i el PSUC sí que es va quedar a l’equip de govern municipal.
A continuació, et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 1979.
Canvi d’alcaldia el 1982
Narcís Serra no va acabar el mandat. Amb la victòria del PSOE a les eleccions generals del 1982, va marxar a Madrid per esdevenir ministre de defensa. Va ser aleshores quan Pasqual Maragall el va rellevar com alcalde al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona. Maragall va mantenir el pacte PSC-PSUC fins a finals de mandat.
Al primer plenari de la democràcia hi va haver cinc grups municipals. El PSC va guanyar les eleccions amb 16 regidors i prop de 270.000 vots. En aquell moment, la majoria absoluta se situava als 22 regidors perquè se n’escollien 43, dos més que actualment.
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), encapçalat per Josep Miquel Abad, va aconseguir nou representants i va quedar en segona posició.
També van tenir representació al plenari municipal Convergència i Unió (CiU) amb vuit regidors, amb Francesc Xavier Millet Tussell com a cap de llista, i els Centristes de Catalunya-UCD, liderats per Carlos Güell de Sentmenat, que van aconseguir també vuit escons.
Finalment Esquerra Republicana de Catalunya amb Front Nacional (ERC), amb el candidat Joan Hortalà, va aconseguir dos regidors.
El resultat als districtes
El PSC es va imposar l’abril del 1979 a tots els districtes tret de Sarrià – Sant Gervasi. En aquest últim va guanyar còmodament la coalició Convergència i Unió.
Nou Barris, un feu clàssic socialista, però també Sant Martí, Horta-Guinardó i Sant Andreu van ser els districtes on el PSC va aconseguir més vots.
Coalició Democràtica, precursora d’Aliança Popular i posteriorment del Partit Popular, no va obtenir representació. Només a Sarrià – Sant Gervasi va superar el 5 % del vot, un requisit necessari, segons la llei electoral, per obtenir seient al ple.
Una participació discreta
Malgrat que van ser les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, la participació a Barcelona va ser discreta. Un 53,44 % del cens va acudir a les urnes, fet que situa aquesta contesa en la franja baixa de la participació a totes les municipals celebrades fins ara.
Per districtes, Ciutat Vella va ser on es va registrar una participació més baixa (48,5 %) i Sant Martí va aconseguir la més alta amb un 56,6 % dels votants.
La paritat, un concepte desconegut
En aquesta primera corporació municipal hi imperaven les corbates. Només tres dones van ser regidores electes; dues al PSC, la número set de la llista, Francesca Masgoret, i la número 12, Mercè Sala; i una al PSUC, Núria Gispert, que ocupava el número sis a la llista.
