Les eleccions municipals de Barcelona del 1999, que es van celebrar el diumenge 13 de juny, van suposar la confirmació del nou lideratge al capdavant del Partit dels Socialistes de Catalunya. Joan Clos ja exercia d’alcalde des de setembre del 1997, després de la dimissió de Pasqual Maragall. La incògnita de si aquest canvi castigaria el PSC es va resoldre contundentment: Joan Clos va aconseguir els segons millors resultats del partit en totes les municipals celebrades fins ara. A més, va doblar en regidors el principal partit de l’oposició, Convergència i Unió, i va aconseguir d’aquesta manera establir la diferència més gran entre la primera i la segona força a l’Ajuntament. Malgrat això, un cop més i com havia passat els anys 1983 i 1987, el PSC es va quedar a només un regidor de la majoria absoluta.
Al govern municipal d’aquest mandat es va reeditar el tripartit PSC-ERC-ICV i els cinc grups municipals que havien obtingut representació l’any 1995 es van mantenir, això sí, amb un canvi en les posicions en els partits més minoritaris.
A continuació, et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 1999.
Canvis de lideratge a tots els partits
El PSC, amb Joan Clos ara com a cap de llista, va aconseguir 20 regidors i se’n va quedar a un de la majoria absoluta, ja que el ple compta des del 1995 i fins a l’actualitat amb 41 representants. Tot i els bons resultats, en vots absoluts tots els partits van perdre suports, fet que s’explica per una participació molt menor que quatre anys enrere. En concret, els socialistes van aconseguir convèncer 313.623 electors, 33.000 menys que el 1995.
La baixada de CiU no s’explica només per la disminució de la participació. El partit, amb un canvi també de lideratge i amb Joaquim Molins com a cap de llista, va retrocedir fins als 10 regidors i en percentatge de vot va passar del 30,56 % al 21,69 %.
Tots els partits van estrenar cap de llista l’any 1999 i al Partit Popular el candidat va ser Santiago Fisas. El PP va aguantar l’embat socialista i va perdre només un regidor. Va passar de set a sis representants.
Més enllà de l’avenç del PSC, el canvi a l’hemicicle es va produir a la cua de la taula dels resultats. ERC va passar de cinquena a quarta força. Jordi Portabella s’estrenava com a cap de llista i va aconseguir sumar un regidor més, fins arribar als tres.
Directament afectada d’aquest guany va ser Iniciativa per Catalunya – els Verds. Imma Mayol era la nova líder del partit a Barcelona i va perdre un regidor respecte a les eleccions anteriors. Val a dir que l’aritmètica no va beneficiar ICV; als dos partits, ICV i ERC, només els separaven poc més de 1000 vots i 0,2 punts en percentatge de vot.
Finalment, el Partit per la Independència (PI), una escissió d’ERC liderada per Pilar Rahola, no va aconseguir els resultats desitjats. Amb el 0,96 % dels suports, la fins aleshores regidora va quedar fora de l’Ajuntament i el partit es va dissoldre.
El PSC recupera l’hegemonia a nou districtes
El creixement del PSC i el retrocés de CiU es va evidenciar als districtes. Els socialistes van tornar a guanyar a nou districtes, tal com havia passat l’any 1979. I ho van fer còmodament. Només Sarrià – Sant Gervasi es va resistir. En aquest districte, i també amb un ampli avantatge de més de 10 punts, es va imposar de nou Convergència i Unió.
La participació, molt baixa
Si es miren els vots absoluts dels resultats de les eleccions del 1999 es percep clarament un descens important de la participació. De fet, els registres són dels més baixos de les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. Un 51,53 % dels electors van acudir aquell any a la cita electoral, gairebé 15 punts menys que les eleccions anteriors.
Això sí, les posicions d’abstencionisme es mantenen als districtes. Sarrià – Sant Gervasi va esdevenir un cop més el districte amb més participació (58,1 %), seguit de prop per les Corts (57,1 %). I on la participació va ser més baixa va ser Ciutat Vella (43,8 %). Nou Barris i Sants-Montjuïc també es van mantenir a la franja baixa de la participació (50,7 %).
La paritat entra en joc, però continua la descompensació
La paritat va fer un salt important l’any 1999. Es va passar de nou a 14 regidores electes: un 34 % de la representació a l’hemicicle era femenina. Especialment s’aprecia una escalada de les dones en les posicions a les llistes de cada partit.
L’any 1999 es van presentar unes llistes molt renovades, especialment en els lideratges.
Per què les eleccions van ser al juny?
La llei electoral, la LOREG, va establir des de 1991 que les eleccions se celebressin el quart diumenge de maig cada quatre anys. Així doncs, per què les eleccions municipals del 1999 es van celebrar el 13 de juny? Doncs per les eleccions al Parlament Europeu.
El Govern espanyol va modificar de nou la LOREG l’any 1998 perquè en cas que es convoquessin eleccions europees (el Parlament Europeu dona un marge de temps a cada país perquè les celebri) i fossin coincidents amb pocs mesos de diferència amb les municipals, es poguessin ajuntar en una única convocatòria per tal de reduir costos i fomentar-ne la participació.
