Les eleccions municipals del 1987 a Barcelona, celebrades el dimecres 10 de juny, van dibuixar un panorama similar al consistori que el que van deixar les de 1983. Pasqual Maragall va continuar com alcalde de la ciutat gràcies als vots d’Iniciativa per Catalunya, amb qui va governar aquest mandat en coalició.
Les forces a l’Ajuntament van ser les mateixes que quatre anys enrere i en el mateix ordre de representació, però tant Aliança Popular com la nova Iniciativa per Catalunya, hereva del PSUC, van perdre escons en favor de Convergència i Unió. CiU va començar a dibuixar un escenari de bipartidisme en escurçar les diferències amb els socialistes.
Et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 1987.
El PSC perd vots i Convergència i Unió escurça diferències
El PSC va mantenir els 21 regidors que havia obtingut l’any 1983, només a un de la majoria absoluta, ja que l’any 1987 el ple municipal tenia 43 regidors. Tot i això, en vots absoluts, els socialistes van experimentar un retrocés i en van perdre prop de 12.000.
El bloc d’esquerres que governava a l’Ajuntament va perdre suports també en el seu conjunt. Iniciativa per Catalunya, amb Eulàlia Vintró com a candidata, va perdre un regidor i es va quedar amb dos seients. Van ser suficients, però, per assegurar un govern d’esquerres.
Per contra, la coalició de Convergència i Unió va millorar els seus resultats. De fet, va aconseguir els millors registres de la seva història. CiU, amb la llista liderada per Josep Maria Cullell, va sumar quatre seients més i es va quedar amb 17 regidors.
Amb els socialistes mantenint resultats i CiU en el millor moment, l’aritmètica dona pèrdues per als altres dos grups. A banda del regidor perdut d’Iniciativa, Aliança Popular (AP), amb Enric Lacalle al capdavant, també va empitjorar i es va quedar a la meitat dels regidors que tenia fins aleshores, tres.
Pel que fa als grups que no van aconseguir entrar al ple municipal, ERC va empitjorar els resultats obtinguts el 1983 i es va allunyar de la possibilitat de recuperar la representació que va tenir l’any 79 amb només el 2,31 % dels vots.
El CDS, hereva de la UCD, formació que l’any 1979 havia aconseguit vuit regidors, es va quedar a més d’un punt i mig d’aconseguir seient al ple.
El resultat als districtes
Si l’any 79 el PSC es va imposar a tots els districtes de la ciutat tret d’un, dos mandats després, el PSC manté el lideratge a sis districtes de la ciutat i CiU esgarrapa un districte més que les últimes eleccions i guanya els quatre restants.
La polarització, especialment a la majoria dels districtes on s’imposa el PSC, és evident. La distància menor entre socialistes i convergents es va produir a Gràcia, i va ser prou folgada, de deu punts. Això precisament al districte, que va canviar de color i que va passar el 87 a ser de CiU.
La participació més alta en unes municipals
Les eleccions del juny del 1987, celebrades un dimecres, conjuntament amb les primeres eleccions al Parlament Europeu, van tenir la participació més alta registrada en unes municipals. Cal destacar que les eleccions locals acostumen a registrar una participació menor que en altres conteses, com ara les generals (uns deu punts per sota de mitjana) i les del Parlament de Catalunya (uns cinc punts per sota, també de mitjana).
L’any 1987 al conjunt de la ciutat la participació va ser del 68,93 %, tres punts per sobre que quatre anys enrere. Per districtes, de nou, el més participatiu va ser Sarrià – Sant Gervasi (74,5 %) i el van seguir precisament tots aquells on es va imposar CiU: les Corts (71,7 %) , l’Eixample (70,5 %) i Gràcia (70,4 %).
Eulàlia Vintró, la primera dona candidata
Iniciativa per Catalunya va presentar una llista liderada per una dona i per primera vegada, una formació amb representació a l’Ajuntament va estar encapçalada per una dona. Un fet remarcable fins al moment, però la paritat va continuar fent passos molt tímids. Van ser set les regidores electes per aquest mandat.
Com a curiositat de les llistes, Artur Mas, que després seria president de la Generalitat de Catalunya, es va convertir en aquest mandat en regidor de l’Ajuntament de Barcelona per CiU.
