La sorra de la platja de la Nova Icària, gairebé en estat "verge" Foto: Jaume Vindel Sans

“Dofins a la costa?”, “Senglars a la Diagonal?”, “Aigua transparent?”, “Planetes al cel?”, Ocells a Barcelona?”…  Sense cap mena de dubte han estat preguntes que ens hem fet aquests dies de confinament quan hem vist que la natura espetegava al costat nostre.

Són uns fets que en molts moments ens han pogut semblar excepcionals, però en la majoria de casos aquesta percepció ha vingut accentuada pel confinament, que ens ha permès obrir-nos a la natura més propera.

Senglars a Barcelona

Un dels primers animals a treure el nas a casa nostra van ser els senglars.

senglars diagonal

Bé és cert que han fet “excursions” molt més llunyanes des de Collserola que les que han fet usualment, però el fet és que tampoc és extraordinari trobar senglars a la part alta de la Diagonal, alguns barris propers a Collserola o fins i tot al centre de la ciutat, també sense estat d’alarma.

Dofins a prop de la costa

També ha estat sorpresa aquests dies veure diferents grups de dofins just davant la costa barcelonina o el Maresme. De nou, un fet no excepcional que queda accentuat probablement per una major disponibilitat de la gent que té finestres a mar a gaudir d’aquests dies de les vistes que els ofereix casa seva.

Però es torna a demostrar que no és ben bé excepcional i que ja s’ha donat altres vegades recentment. Així, tant el 2018 com el 2017 trobem el mateix tipus d’albiraments, evidentment sense el confinament actual.
De fet, l’aparició dels dofins a Barcelona enguany s’explica no només pel confinament, que ens ha obert moltes “finestres” fins ara “tancades” cap a mar, sinó també evidentment per una disminució del trànsit marítim i també per altres factors naturals, com el temporal Gloria.

De fet, d’aquí a pocs dies o setmanes haurien d’arribar els rorquals, que també acostumen a passar per les nostres aigües entre març i maig… i també serà normal, tot i que probablement els “captaran” molts més ulls.

L’aigua del mar, neta… com mai?

Aigua platja Barcelona Aquests darrers dies també hem pogut veure imatges d’una aigua del mar netíssima a Barcelona. Però, neta com mai? Tal com ens diu en Diego Lázaro, que observa el mar a Barcelona des de fa 15 anys només interromput ara pel coronavirus, es tracta d’una transparència que també s’ha donat altres vegades, sobretot en períodes de calma atmosfèrica, pocs corrents i una situació anticiclònica que afavoreix que les partícules suspeses a l’aigua vagin cap al fons.

Evidentment el confinament hi ha ajudat, en la mesura que no hi ha gent a la platja ni trànsit marítim que remogui les aigües. Però, excepcional? Potser no usual, però segons ens diu en Diego, no excepcional. Però és clar, ara també ens la mirem amb lupa.

Ocells i arbres, també més observats

Mallerengues o orenetes són ocells que arriben normalment a casa nostra durant la primavera i que, probablement pel nostre dia a dia massa feixuc, passen desapercebuts per bona part de la població.

Aquests dies, gràcies a un projecte de l’Institut Català d’Ornitologia, se’n poden seguir un bon grapat i podem veure més “observadors” captant ocells que arriben així com altres apunts fenològics de floració d’arbres que normalment ens quedarien en un segon o tercer pla. Novament, no hi ha res com tenir els ulls a la finestra.

I, evidentment, el cel

I, és clar, el cel. Potser del que més ens fixem en situacions normals, però que també ha vist com han augmentat els seguiments de fenòmens com parhelis, halos o tot tipus de núvols que han circulat per la ciutat.

 

De la mateixa manera, de nit també hem pogut gaudir de Venus i les Plèiades, potser el fenomen més infreqüent de tots els que hem anomenat fins ara, atès que no es tornarà a produir fins d’aquí a vuit anys.

Aquests dies estem veient coses poc o molt poc freqüents a Barcelona, però en molts casos no excepcionals.

I és que el confinament ens genera molts inconvenients i complicacions al nostre dia a dia… però potser ens ha obert una mica més a la natura, que, probablement, alguns teníem més al fons del que pensàvem. 

 

 

 

Comparteix a: