Sense cap mena de dubte, el 2018 que tot just deixem aquests dies quedarà ben present a la memòria meteorològica de tothom. És un any de rècords meteorològics a la ciutat: nevades, calor, huracans… i pluja, sobretot pluja. Molta.
Barcelona supera els 1.000 litres de pluja
Els barris situats més al sud de la ciutat han aconseguit assolir aquesta fita.
Mil litres quan la mitjana climàtica és de prop de 600 és una xifra gairebé inconcebible. Aiguats un darrere l’altre, amb gairebé tots els mesos molt per sobre de la mitjana climàtica però especialment amb un final d’estiu i una tardor de traca en què han arribat a caure prop de 500 litres, gairebé el que acostuma a caure en tot un any.
Destaquen els més de mil litres anuals de les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, el Raval o Sants. A l’Observatori Fabra, on només s’havia superat una vegada aquesta marca, han quedat a un sospir dels mil litres. Tot i això, en còmput anual aquest 2018 quedarà en una més que meritòria segona posició en la seva sèrie de dades centenària. I és que enguany ha plogut a Barcelona el doble del que ho ha fet en altres capitals europees.
Rius desbordats han estat la tònica dominant d’aquest tram final de l’any. L’ombra del canvi climàtic ha tornat a planar a casa nostra amb els nombrosos aiguats d’enguany.
Sis dies de neu a Barcelona
Pluja molta, sí. Però de neu també hem anat ben servits enguany. No hem tingut cap gran nevada al pla de Barcelona, tot i que al febrer vam veure algunes platges emblanquinades. Ara bé, el 2018 ens deixa ni més ni menys que sis dies de neu al pla de Barcelona, una xifra que s’eleva fins a vuit a l’Observatori Fabra, on aquest any ens ha deixat una de les nevades tardanes més importants de la seva història. A finals de març, Collserola s’aixecava totalment vestida de blanc, amb els 12 cm que hi havia a la part més elevada de la ciutat. Tot i això, la nevada més abundant registrada al Fabra en un mes de març va caure l’any 1927, era un dia 22 i es van acumular 24 cm.
Si tenim en compte que, estadísticament, la neu visita la ciutat un cop l’any, queda clar que amb aquest 2018 hem fet coixí per a molts anys. Per trobar
Nits de calor rècord a la ciutat
Però les estadístiques hi són per trencar-les. I, en aquest sentit, la calor tampoc no podia faltar a la seva cita. I déu n’hi do com va arribar. La primera setmana de l’agost va ser del tot insofrible. Als termes “nit tropical” (de més de 20 ºC) i “nit tòrrida” (de més de 25 ºC) vam estar a punt d’haver de batejar per primer cop les nits què no es baixava dels 30 ºC, una fita mai vista a Barcelona.
I de nits insofribles a migdies gairebé infernals, en què la temperatura superava amb certa facilitat els 35 ºC. Van ser pocs dies, però qui passés la primera quinzena de l’agost a Barcelona, la recordarà tota la vida, sobretot per la calor nocturna.
No tan recordada però també remarcable va ser la calor amb la qual vam començar el 2018, batent rècords històrics en alguns observatoris, com el de l’aeroport del Prat, que va fregar els 25 ºC a principis de gener.
L’huracà Leslie, també amb ressò a Barcelona
I, per si no fos suficient, enguany ens ha visitat un exhuracà. El Leslie, que en forma d’huracà va circular durant prop d’un mes sense rumb al mig de l’Atlàntic, va decidir envestir la península a mitjans d’octubre. A Barcelona ens en van arribar les restes en forma d’una borrasca potent que va deixar-nos un temporal de pluja i especialment un temporal marítim dur.
L’astronomia, també present
Els astres també ens han donat enguany un regal únic: l’eclipsi total de lluna més llarg d’aquest segle. Va ser la nit del 27 de juliol. La lluna va “desaparèixer” aleshores prop de dues hores del cel barceloní. Es tracta d’un espectacle que tornarem a gaudir ben aviat, el 21 de gener del 2019, però en aquest cas durarà molt menys i, el més important, caldrà matinar molt per poder veure’l.
Per totes aquestes coses i per moltes més, queda clar que aquest 2018 passarà a la memòria històrica de molts barcelonins. És aquí ja el canvi climàtic? O és simplement una pulsació més del nostre clima mediterrani, ja “per se” irregular? El temps ens ho dirà.
